L’home d’escorça: metamorfosis en arbres i herbes

Rondalla de L'Anciana i el bosc. Il·lustració d'Arthur Rackham, 1917.

A Llegendàrium hem conegut llegendes que tracten el tema de la transformació en planta, sigui en arbre o herba. Per exemple, recentment, vaig parlar-vos de la Finestra del Bon Record de Sentmenat i de com una donzella es transformava en xuclamel. A les entrades dedicades a plantes, com el teix o el vesc, hem vist altres llegendes de transformacions. Són solament algunes d’elles.

És un tema clàssic, que trobem en narracions de l’Antiguitat. A Les Metamorfosis –2-8 dC–, del poeta romà Ovidi, per exemple, hi ha la famosa història d’Eco i Narcís, qui fou castigat per la deessa Afrodita per rebutjar a Eco i, obsessionat per la seva pròpia imatge, es fon en les aigües en adonar-se que l’amor que sent per ell mateix és solament un miratge, transformant-se en una flor blanca i daurada, que mantindrà el nom del jove, el narcís. O a l’inrevés, com en el conte de Jorinde i Joringel –ATU 405–, recollit pels Germans Grimm a principis del segle XIX, on una flor és la donzella maleïda per una bruixa, qui recupera la seva forma humana quan la maledicció es trenca. A L’Anciana dels Boscos –ATU 442–, rondalla també recollida pels Grimm, l’astuta minyona que s’enfronta a la bruixa es troba amb un arbre que es transforma en un home i s’enamora d’ella, perquè l’ha alliberat de la maledicció.

A més a més d’aquestes narracions de transformacions, d’humà a planta o de planta a humà, n’hi ha d’altres on el motiu de la planta hi intervé com a repositori de l’ànima o com un element cabdal per a fer avançar la narració. Per exemple, fa uns anys vam conèixer la llegenda del cavaller del castell de Milany, a la Garrotxa, que guardava la seva ànima a dins d’un tronc, conservada en el seu interior per un pacte amb el Diable que el tornava immortal. O com a centre de diferents ritus i tradicions. Als articles de cadascun dels mesos n’hem parlat de moltes, sense anar més lluny, el captiri dels maiets de la Cerdanya, esperits arboris que capten porta a porta.

En aquesta entrada parlarem d’aquestes transformacions o motius folklòrics relacionats amb les plantes. Són molt abundants, així que aquí començarem per la llegenda de l’home roure de Camprodon i anirem avançant al voltant d’altres rondalles i llegendes –catalanes, però també d’arreu–, que s’articulen al damunt d’aquest motiu de la transformació.

Continguts:
L’home-roure de Camprodon a l’obra d’Urgellès i Depares
La llegenda de l’home-roure de Camprodon
L’home d’escorça: esperit de la natura o personatge de rondalla?
L’home de molsa i l’enterramorts envejós
Dríades i el ball sagrat als reculls d’Antoní Liberal i Ovidi
La rondalla de l’arbre i el llenyataire

Altres entrades relacionades que us poden interessar:

La Molsosa: filla del foc negre

La Ginebreda: coves, mort i ginebró

 

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.