El galzeran –Ruscus aculeatus– és un arbust molt relacionat amb el sotabosc dels alzinars i, en segon lloc, amb garrigues, rouredes, pinedes i els aiguamolls costaners. Li agraden les zones margeneres, tolera bé les ombrívoles i no acostuma a trobar-se més amunt dels 1400 metres d’altitud. Als Països Catalans el trobem, ben comú, per camps i serres de la costa i l’interior, però no per les muntanyes més elevades. Més enllà, creix principalment al sud del continent Europeu, per tota França i el sud del Regne Unit i, també, per alguns territoris del nord d’Àfrica, a més a més s’ha naturalitzat per altres indrets, com les illes Açores.
En aquesta entrada ens endinsarem en el seu folklore, coneixerem amb detall les seves possibles etimologies i usos tradicionals, per defensar les viandes de les bestioles o per netejar els estris de cuina. També parlarem d’altres problemàtiques que presenta: per què és una planta que gairebé no posseeix un folklore propi? Per què apareix citada escassament en llegendes? Avui és conegut, sobretot, pel seu ús com a garlanda nadalenca, tradició que va perjudicar-lo perquè la gent el collia sense mesura amb finalitats comercials, convertint-lo en una espècie protegida en alguns països, com a Catalunya. És aquesta tradició importada o tenim testimonis que ens diguin el contrari? De tot això i de moltes altres coses, en parlarem en aquesta entrada.
Continguts:
Etimologies i orígens: llatins, grecs, àrabs i germànics
Folklore del galzeran a Catalunya
El galzeran i l’hivern: una tradició importada?
Costums i tradicions: escombres, carn i sang
Costums i tradicions: marges, bardisses i punxes
Lligant-ho tot: una planta amagada pel temps
