El vesc: el foc dels cels a l’hivern

Vesc al damunt d'un pollancre ver (populus nigra), al capvespre. A prop de la riera de Beget. Fotografia pròpia

El vesc batega amb l’hivern quan el seu hoste, l’arbre, dorm sense fulles, sense vida aparent. Per damunt de les branques, brillen amb les primeres gotes de rosada les flors daurades i les baies blanques i translúcides, com ulls lívids d’un mort, com gotes de sang pàl·lida. Capgirada fertilitat del temps de neu i glaç, quan l’arbre mor, ell viu, quan l’arbre somia, ell obre les portes. La seva forma embullada, com un cabdell de cabells embolicats per mil laberints, cap verd sostingut entre mans esquelètiques, ens recorda el triomf de la vida sobre la mort, de l’eternitat oculta i secreta que perdura dintre de la quietud blanca. La seva mateixa naturalesa és liminar. No és ni herba, ni arbust; no és d’arrel, ni d’aire; no neix a terra sinó entre les branques de l’arbre que parasita, suspès entremig de la realitat i els somnis. La primera vegada que el veus et sorprèn i meravella, no pots deixar de preguntar-te: què hi fa aquí?

O, potser, el vesquercí no recorda el triomf de la vida sobre la mort. Potser és la força del mateix hivern, la llavor simbòlica –aparentment estèril, fugaç– dels esperits que corren per la terra quan el Sol és més feble. O com els tons apagats del sol d’hivern que les fa florir, potser el vesc és la sang del Sol que promet retornar, una vegada més, etern, victoriós, després dels dotze dies de foscor? Si creix molt al damunt del seu hoste, el vesc pot arribar a matar-lo, malgrat que pot sobreviure al més dur dels freds, a la més rigorosa nevada. Estrany i supervivent a ultrança, no és rar que el vesc, d’entre totes les plantes, sigui una de les que més mística popular encara conserva, especialment al voltant de la vida triomfant, oferta a l’altar del temps de llum minvant. Seu és el fraseig subtil, lent, de melodia somorta, d’un altre món que conviu amb el nostre i que durant els dies més freds tornem a sentir, nota a nota, petó a petó.

*

Aquesta és l’entrada de plantes que els mecenes han escollit pel desembre de 2020. És la més llarga de totes les que he fet fins ara dedicada al folklore i les llegendes de les plantes, però solament en recullo algunes. Aquesta és, veritablement, una planta amb atributs màgics i populars per excel·lència, moltes les he hagut de deixar fora, potser per un altra entrada més endavant.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.