Llegendes i folklore de la serp (I): guardians, destí, or i verí

La serp és un d’aquells animals que no acostuma a deixar indiferent a ningú. Hi ha qui li té molta por, fins i tot fàstic. A altres persones els hi fascina, la troben bonica o misteriosa. Com totes les bèsties, la serp ha mantingut una relació de tu a tu amb les persones i, d’aquesta manera, ha entrat en el folklore i les narracions populars, en les tradicions i les llegendes. Sigui com a abstracció simbòlica o com a personatge sobre el qual projectar valors i idees humanes, a partir de les seves característiques físiques i visuals. Al capdavall, la serp no és, ni menys ni més que això, un animal, un rèptil de sang freda que ens acompanya d’ençà que l’intel·lecte va albirar-se dins dels éssers que esdevindrien els homo sapiens, l’humà modern. Fins i tot abans.

Amb el pas dels segles, la relació ambigua que han mantingut les persones amb les serps ha estat a vegades perillosa, pel verí d’algunes espècies. Altres vegades ha estat benefactora, per la seva condició de supervivent o de caçadora de plagues. Això, sumat al llarg camí i la proximitat que han tingut les societats humanes amb les serps, ha fet que sigui un dels animals més abundants en la tradició folklòrica popular.

A Catalunya, una de les bèsties que més apareix a les llegendes és la serpent, serpents que porten una joia al front, que habiten a prop d’indrets amb aigua, que guarden tresors o coves, que xuclen la llet del bestiar i la sang de les persones, que fan dormir a les seves víctimes. D’elles n’hem parlat sovint, per exemple, aquí amb el serpent de Manlleu o aquí, amb la serpent de can Coris, al Montnegre. Altres vegades la serp pren formes més elaborades, també hem vist exemples, com el drac del Coll de Canes o Lo Marraco, de Lleida. Però de les serpents en parlarem a la propera entrada de la serp.

En ser un animal amb un folklore tan ric i extens, en aquesta primera part només tractaré alguns temes, de manera introductòria, per assentar-ne les bases.

Continguts:
La serp a Catalunya: espècies, distribució i algunes llegendes
Drakon: l’origen del drac, guardià i destí
Rondalles de la donzella i la serp
Equidna, la devoradora i els escurçons
La pedra escurçonera i el verí de les serps

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.