La Cucafera de Tortosa és un dels personatges més emblemàtics i estimats de la ciutat ebrenca, protagonista de les festes principals, com el Corpus, la festa major dedicada a la seva patrona, la Verge de la Cinta, o la Festa del Renaixement. El seu aspecte és graciós, molt curiós si no l’has vista mai, a primera vista sembla una barreja entre tortuga, drac o cocodril, i avui fa xalar d’allò més a la mainada, acompanyada dels cucaferons o cuques petites, les seves cries. Mai diríem que aquesta estranya i bondadosa bèstia, que fa petar les mandíbules amb un soroll que provoca somriures, té uns orígens veritablement antics, cap al segle XII, quan no era un drac amable.
A la primera meitat d’aquest article coneixerem la història de la concepció i difusió per tot el sud d’Europa d’un dels dracs més originals dels bestiaris medievals: la Tarasca, originària de la localitat provençal de Tarascó. Bèstia representant del mal, l’heretgia i el pecat, construcció grotesca, entre la terra i les aigües, drac antropòfag del Roine que va ser domesticat per Santa Marta, que el lligà amb el seu cinturó. L’èxit iconogràfic i la seva difusió, en un context de celebració religiosa, va convertir la Tarasca en peça central de les processons de Corpus i la Pentecosta de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna, estenent-se per tot el sud d’Europa.
Així va ser com va arribar a Tortosa, que ràpidament va fer-se-la seva, a través de la Confraria de Pescadors. La segona part de l’article tractarà de l’evolució històrica de la Cucafera, d’ençà dels seus orígens cap al segle XV, fins a arribar als nostres dies. A Tortosa, esdevindrà un personatge nou, deslligat del seu avantpassat, la Tarasca, assolint entitat i caràcter propi, fermament lligat a la seva gent i als seus canvis socials, adaptant-se una vegada rere l’altre. Aquest article ens servirà per veure diferents conceptes: com s’origina una figura llegendària concreta, en quin context de creences i tradicions es transmetia, i com aquestes figures podien implementar-se i adoptar el tarannà d’una terra, en aquest cas l’esperit de la ciutat de Tortosa i el seu poble.
Continguts:
La Tarasca en l’arqueologia i els primers documents
Els orígens de la Tarasca: comparativa entre Varazze, Marsella i Raban
L’expansió de les tarasques per Europa en un context religiós
Marta: la mestressa de la bèstia i la patrona de les bruixes
La Cucafera i el seguici de Corpus en època baixmedieval
La Cucafera de Tortosa entre els segles XVI i el XVIII
De l’oblit a la recuperació: els segles XIX i XX
Conclusió: un drac de llinatge vell
Les Tres Maries, Sara la Negra i Santa Marta de Betània
Altres articles que us poden interessar:
El drac del Coll de Canes (I): mirall i llança, motius de les versions orals
Llegendes i folklore de la serp (I): guardians, destí, or i verí
