A les dues anteriors entrades hem analitzat, amb documentació i testimonis, la tradició europea del Tronc de Nadal, endinsant-nos en diferents cultures del continent, també hem conegut altres tradicions més desconegudes que hi estan emparentades i també hem establert diferents hipòtesis. A la primera entrada hem parlat, tanmateix, de tots els testimonis de mitjans i inicis del segle XIX, tant de persones poc conegudes i anònimes, o folkloristes com Capmany, Boldú, Bosch de la Trinxeria o Apeles Mestres. En aquesta, ens centrarem en els folkloristes posteriors a la Guerra Civil espanyola, com Violant, Amades o Soler i Amigó.
De moment, el que portem caminat a les dues entrades anteriors és, precisament, el seu origen o possibles orígens i la relació amb el Tronc de Nadal europeu. Queda clar que estem, novament, davant d’una festivitat continental. Però i, concretament, a Catalunya? A la primera entrada vam parlar dels primers testimonis escrits i il·lustrats, de principis-mitjans del segle XIX, de com els folkloristes van documentar-la per tot el territori català, de Lleida i Tarragona, fins a l’Empordà o Banyoles. Però no hem entrat a analitzar la tradició en ella mateixa. La veurem en detall.
Continguts:
Les variacions del Tió per tot el territori català, de l’antiga soca a l’Oncle Buscall modern
La rabassa empordanesa
Primer compàs de la tradició: la recerca
Segon compàs: alimentant i batejant el Tió
Tercer compàs: l’entrada del Tió a la llar i la cavalcada del foc
La culminació del ritu: fer cagar el tió
El possible significat del Tió de Nadal: de les hipòtesis pragmàtiques i realistes a les simbòliques
Els regals del Foc Nou i la Nit de les Mares
El Foc Nou que protegeix de la fosca durant els Dotze dies
Si no ho heu fet, recomano llegir les anteriors entrades per ordre, per entendre millor aquesta:
El Tió de Nadal (II): el Tronc de Nadal europeu i altres tradicions d’hivern
