El serpent de Manlleu és una figura veritablement popular, recollida tant en cançons com en llegendes orals. Mossèn Jacint Verdaguer la recollí a mitjans del segle XIX i Marià Aguiló recollí una altra variant, a Tagamanent, a finals del mateix segle. La llegenda, tant o més antiga, té una d’aquelles estructures clàssiques de les llegendes de serpents amb joia al front, amb particularitats molt originals de la vila del Ter, com ser una de les figures llegendàries catalanes que comparteixen una llegenda i una cançó, com el comte Arnau. I malgrat que s’originen d’un punt comú, cançó i llegenda tenen un desenvolupament diferent al llarg dels segles, fins avui.
El Serpent és molt conegut i estimat a Manlleu i rodalia, amb una festa grossa celebrada el 14 d’agost. I per parlar d’ella ho farem, sobretot, gràcies al treball de l’Associació el Serpent de Manlleu i l’historiador local Toni Donada, qui la va recollir de la veu oral i l’ha estudiat amb detall amb articles i obres com El Serpent de Manlleu: Llegenda, cançó i festa. Una història que, perfectament, podria ser una de les llegendes de serpents més ben recuperades i vives de Catalunya, relacionada d’arrel amb un element que marca el caràcter de Manlleu, les aigües del riu Ter, que travessen el poble plana avall, cap a les Guilleries.
