El Cucarell, el dimoni astut de Mallorca

L'Infern i els Set Pecats capitals, d'un catecisme francès de finals del segle XIX, publicat per "La Bonne Presse,". En ell encara hi ha la influència de l'infern medieval i la seva posterior reformulació popular, per un costat, i esotèrica i simbòlica per l'altre. Els dimonis a la base del quadre són molt similars al Dimoni Gros de Manacor

Per parlar del dimoni Cucarell hem de parlar de Mallorca. El Cucarell és una figura que, com els dips o el comte Estruch, forma part d’un folklore viu, relativament modern, proper a una visió popular amb unes arrels que podrien ser molt més antigues. Actualment se’l coneix principalment per ser un esperit amic de la mainada, un «pobre diable» i un dimoniot enjogassat, amb picardia i a voltes trets subversius, que l’apropen a altres figures de les terres de parla catalana o d’arreu d’Europa.

Però sobretot és una figura que ha nascut i que té les seves arrels a Mallorca. D’ell se’n canten cançons humorístiques, s’han fet obres de teatre i novel·les, i a Menorca és anomenat dimoni Serenell. L’eufonia –el so– del seu nom és ben mallorquina i ella, en si mateixa, ha sigut el primer pas en la construcció de l’esperit que avui té uns trets definits i que la mainada de l’illa coneix molt bé, fent-se-la seva. El caràcter del Cucarell és indestriable de la tradició de dimonis mallorquina, on són figures festives molt estimades i on, com ens mostren les Rondalles mallorquines de Jordi des Recó –Antoni Maria Alcover–, vesteixen un ventall ampli de caràcters i de veus.

El Cucarell omple un espai que va oblidar-se en temps antics i que avui es recupera, en l’estil dels nostres dies, sense deixar d’escoltar la remor d’un passat que també és avui: El del dimoni amable i proper que no deixa de tenir certa picardia malèvolament astuta, figura que inicia la mainada i acompanya al caminant, guiant-lo tant com posant-li trampes.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

5 Comments

  • Enhorabona per l’article, absolutament deliciós. No coneixia aquesta web, però acabes de guanyar un seguidor. Hi perdré temps ja només llegint els articles passats!

    Ànims i segueix així!

  • Pel que fa a la figura dels dimonis a les festes cal diferenciar els “dimonis” dels “dimonis de foc”. Els primers són la figura tradicional, que forma part de les processons i tradicions de cada poble i que es dedica a emprenyar la gent i espantar els petits. Els dimonis de foc són els dels correfocs actuals, arribats a l’illa en temps recents (als 80 si mal no recordo), que van combinar la figura del diable català amb el dimoni mallorquí; és per això que als correfocs mallorquins hi ha molta més interacció amb el públic, s’empren juguetes (qualsevol cosa a la que se li pugui posar carretilles) i es fa una performance a l’inici. És una tradició molt recent però que ha arrelat amb molta força (a Capdepera i Calvià especialment), fins el punt que la gent creu que sempre se n’han fet. Com a detall dir que a totes les colles hi ha un “dimoni gros”, és qui dirigeix a la resta durant el transcurs del correfoc i qui sol iniciar el correfoc i les enceses conjuntes.

    Ah!, cal dir que Sant Antoni no és patrimoni exclusiu de Manacor, Artà i Sa Pobla, es celebra arreu de l’illa. Torrades familiars, veïnals i a les escoles i instituts, correfocs, passa-carrers… A les colles de dimonis no descansam gaire durant el mes de gener!

    Un petit detall que pot ser interessant és el fet que a la Mucada de Sineu (i a altres neofestes) les figures principals són el Much i la Mucha, una mena de dimonis en la que es centra la “mitologia” i les tradicions creades de vell nou pels sineuers els darrers 15 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.