El massís del Garraf és una serralada que ha estat força humanitzada, generació rere generació. La vinya, la mineria, els abocadors, els trens i les carreteres, han deixat la seva empremta. Avui, que sembla encaminar-se cap a la recuperació, no sense dificultats, és una terra que encara conserva i genera llegendes. Potser per la proximitat de ciutats i viles que han crescut molt durant les darreres cinc dècades, barregen tant llegendes antigues com llegendes urbanes que s’han instal·lat entre els seus revolts i boscos.
Històries populars que remeten al passat, transmeses per la veu oral, o contes de ficció imaginats per autors que intenten disfressar-se amb les vestidures de la tradició oral —amb més o menys èxit—. En aquesta primera entrada dedicada al Garraf en parlarem de moltes d’elles, de tota mena, i n’intentarem treure l’entrellat dels seus orígens i context. Seguirem parlant d’aquesta serralada, perquè té tantes llegendes que és difícil encabir-les en una sola entrada.
Continguts:
Llegendes urbanes de Jafre
El Pas de la Mala Dona
Llegendes com a terra de frontera medieval
El castell de l’Eramprunyà i L’Olla del Rei
El castell de l’Eramprunyà: el Príncep de Viana i Mir Geribert
