L’home salvatge (I): simiots, de la salvatgia a la caricatura

L'abat Arnulf arriba a Arles amb les relíquies dels Sants Abdó i Senén. Il·lustració de Carles Hernández per a Llegendàrium

En aquesta primera entrada de la sèrie dedicada a l’home salvatge a Catalunya i Europa parlarem dels simiots, que són la seva versió més coneguda al Principat, malgrat que no n’és l’única. Veurem quins són els seus orígens, tant en la cultura erudita-eclesiàstica com en la cultura oral i popular. També coneixerem la seva evolució al llarg del temps en el context del folklore català i com han passat de ser un «altre poble», temut i respectat, a ser una caricatura dirigida a la mainada. La història de l’evolució dels simiots és, també, la història de com les societats occidentals han canviat la seva visió sobre el bosc perquè si una cosa, només una, són aquests personatges, això és el bosc.

Continguts:
L’home salvatge: context i motiu folklòric
Els simiots i les creences de la pagesia catalana
La versió de 1591: la primera aparició escrita dels simiots
El pacte amb la terra i la incubació
Revelacions, sang i dimonis
Orígens populars o erudits?
Jeroni Pujades i el plagi de Pierre de Marca

Els simiots creats per Joan Amades
Conclusió

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.
Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.