El rescat de les cent donzelles és una de les llegendes més divulgades del llegendari del Principat i, en arribar el segle XIX i la Renaixença, va considerar-se una de les llegendes patrimonials de la cultura catalana. En aquesta entrada parlarem dels seus orígens, context i significat, però també ens servirà per veure com el segle XIX va idealitzar l’edat mitjana d’acord amb els seus interessos ideològics.
Sovint, a Llegendàrium, ens trobem amb la intervenció de diferents autors que modificaren les llegendes de la tradició oral o de reculls antics a la seva conveniència, essent les seves versions de fantasia les que van perdurar posteriorment en la memòria col·lectiva. Saber el perquè d’aquestes adaptacions també ens serveix per conèixer millor com evolucionen les llegendes, i seguir aprofundint en la diferència entre transmissió oral i literària.
Continguts:
La versió de Pere Tomich, de 1431
Sant Esteve de Bagà i la bona mort
Estructura i creences de la societat baixmedieval en la llegenda
Una versió fonamentada en fets reals o una còpia de mites precedents?
El Llibre dels fets d’armes de Catalunya: una falsificació d’èxit
Les versions de Roig i Jalpí i de Pujades
Què significà el romanticisme per al folklore català?
El romanticisme català i la idealització de l’edat mitjana
Informació de la imatge de capçalera: Detall del retaule del monestir de Santa Maria de Gualter, a la Noguera. Obra de Jaume Serra, cap al 1385. La seva datació ens demostra com la llegenda era coneguda abans de la seva primera versió escrita, la de 1431. Enllaç al MNAC.
