El follet (II): els follets domèstics i la casa tradicional

Nisse-mann. Hans Gude. 1896. A Contes escandinaus d'Asbjornsen. Més informació a baix.

En el primer article dedicat al follet vam parlar de conceptes generals: de les divinitats de la llar de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana; de l’etimologia del mot follet i altres apel·latius que es feien servir arreu d’Europa per referir-s’hi, com l’antic spiritus folletus, el feuletot francès o el folletto italià; i el follet en relació amb tres conceptes: la representació de la llar en conjunt –persones, bestiar, objectes, terra–, els avantpassats i la llar de foc. Era un article introductori al tema dels follets, molt ampli i abundant, tant a Catalunya, com a la resta de contrades europees.

Potser per la seva relació amb un context humà i social molt determinat, el territori rural, la casa tradicional, amb fets quotidians –avui explicables– que d’alguna manera es volien entendre, el follet va perviure en la memòria col·lectiva fins a finals del segle XX. El GRFO –Grup de Recerca Folklòrica d’Osona–, el 1981 a Folklore de Rupit i Pruit, va dir-ho així: «El follet és el personatge fantàstic més viu en el record de la gent del Collsacabra. Tota la pagesia de la contrada n’ha sentit a parlar, i tothom n’explica alguna cosa, però no amb una mateixa concepció del que representa. Mentre per a uns és l’esperit més aviat entremaliat i juganer, completament inofensiu, per a molts d’altres és com un animal destinat a fer mal, i fins i tot a matar. Són aquests darrers que barregen el paper del follet amb el de les bruixes i d’altres esperits malignes».

En aquest segon ens centrarem en aquest precís tema: llegendes i costums arran de la relació entre el follet i la llar, la casa, en general un mas o una casa de poble. A vegades el follet podia jugar un paper ben pragmàtic, per donar explicació a coses que no s’entenien –per exemple, el trenat de les crineres dels cavalls, després que aquests es rebolquessin per terra–, altres arrossegava amb ell costums i creences força antigues. La relació amb la casa i els seus habitants és un dels cors del personatge. Agafarem nombrosos testimonis, d’arreu de les contrades catalanoparlants, per veure els trets principals, els motius i atributs, d’aquests follets que viuen a la llar.

També veurem com va barrejar-se o confondre’s amb altres personatges, com la pesanta o els esperits del vent. I anirem una mica més enllà de les nostres fronteres, comparant-lo amb altres esperits de la llar d’arreu d’Europa i del món.

Continguts:
El follet i la cura de la casa
El follet que viatja amb la família
El follet i el bestiar: malèfic i benèfic
El follet i la pesanta
El follet com a mot genèric
Les mil cares del follet domèstic
Arreplegant tots els motius i atributs
També parlarem de follets domèstics d’altres contrades: nisses, domovois, la zashiki-warashi, kobolds…

Recomano llegir la primera part abans, si no ho heu fet:

El follet (I): el cor i la veu de la llar

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.