La Lluna, avui, la pensem com a una roca blanca que gira al voltant de la Terra, un satèl·lit proper, d’origen incert. ¿És un tros de la Terra que va separar-se en un passat remot per un cataclisme o és un malaguanyat planeta que mai va poder ser, capturat per la gravetat terrestre? També sabem que fa més de cinquanta anys va ser trepitjada per primera vegada per persones, ho hem vist en pel·lícules, en fotografies, fins i tot hem vist les pedres que portaren amb ells aquests primers viatgers de l’espai. I en breu, se’ns diu, potser serà habitada. S’especula si en ella hi ha aigua, si gaudeix de matèries primes que ens poden ser útils als humans, si esdevindrà un pont per emprendre viatges més llargs, a Mart, al cinturó d’asteroides, a les llunes de Júpiter. Fantasies d’empresari, somnis d’escriptors de ciència-ficció. Però no sempre va ser així.
La Lluna, en el passat, era una companya de les nits humanes, dels seus somnis, anhels i pors. Ensenyorida de la nit, apareix destacada en religions de tota mena, de les creences animistes més antigues al monoteisme més recent. A voltes és un home, com a Escandinàvia, més sovint és una dona, com a Catalunya i la resta de contrades mediterrànies. Ella ha protagonitzat abundants tradicions, costums i celebracions. A vegades se l’ha vestit amb un vel romàntic i oníric, altres ha estat una amant cruel o una freda i tel·lúrica deessa, que recús les diferents parts dels difunts abans que tornin a néixer. La Lluna ha sigut un personatge habitual de relats de transmissió oral i popular, també de cançons, poemes i pintures. La tradició popular de Catalunya no n’és una excepció.
Avui, quan l’hem cartografiat pam a pam, quan coneixem la seva cara oculta, quan l’hem trepitjat, quan sabem de què està fet el seu nucli i pensem en com explotar-la comercialment, encara segueix mantenint el valor de companya nocturna, de senyora d’esperits i guia d’ànimes perdudes. Tots aquests valors existeixen en els relats populars, també a les llegendes i rondalles del folklore català, que avui aplegarem.
Continguts:
Pescallunes: ombres i miratges
La llegenda universal de la Cara de la Lluna
L’Home dels Arços i el sincretisme amb el Mal Caçador
Nivells i possibilitats de lectura
Rondalla: La filla del Sol i de la Lluna
