Les rondalles són un gènere tan ric i divers que, amb centenars de tipologies diferents, abraça tota l’experiència humana de les generacions que ens precediren i que se les explicaven. N’hi ha d’humorístiques, tristes, fantàstiques, realistes, sarcàstiques, crítiques, divertides i negres, violentes o bondadoses. A Llegendàrium n’hem parlat d’algunes com la tipologia del cistell de fruita, que ens transporten a un món de màgia i meravella, de la infància que es deixa enrere i de l’entrada a la comunitat. També hem vist sovint com va haver-hi rondalles de la tradició oral que van ser maquillades o deformades per escriptors o folkloristes, fent-les més assumibles als pares que volien narrar-les als nens. Charles Perrault, Marie-Catherine d’Aulnoy o, en part, els germans Grimm, en són exemples clàssics.
Les de la tipologia ATU 327B, els fills del gegant, són rondalles difícils de pair per al públic contemporani, si no han passat per un filtre que les dulcifiqui. Apel·len a fets com l’infanticidi per exposició, força habituals en el passat, que avui ens semblarien pràctiques aberrants. De l’abandó i mort per exposició en vam parlar més en detall a l’entrada dels nens dimoni o changelings. Més enllà de l’exposició, el motiu dels nens perduts o abandonats en el bosc és molt abundant en les rondalles. Inici dramàtic que, fàcilment, pot esdevenir un conte de terror. I els ogres o bruixes caníbals, que en ells hi apareixen, poden ser màscares que la poesia popular posa al damunt de persones quotidianes. La veina, el mestre, un familiar. O, com veurem atenent a les seves funcions, potser aquests monstres són el desdoblament dels pares en el mirall deformant de l’etnopoètica.
El folklorista francès Paul Delarue (1889-1956) publicà una versió alvernesa de 1887, Els nens perduts, amb més vuitanta-quatre variants per tota França. I és que la pèrdua, l’abandó i la lluita per la supervivència del més petit, com a la més famosa Polzet, és el cor d’aquesta narració popular. Més que estar dirigida als nens, els torrents subterranis sembla que apuntin als pares amb una lliçó moral de fons. Els hi diu que en les rondalles, com en la vida, els infants a vegades s’han d’enfrontar a situacions terribles. I a voltes, gràcies a l’enginy i al coratge, guanyen.
Continguts:
Lo noi petit, de Francesc Maspons i Labrós
Els nens perduts i els pares cruels
Le Petit Poucet i l’escisió funcional
La victòria del més petit
Altres versions catalanes i d’arreu
