El Cucarell, el dimoni astut de Mallorca

L'Infern i els Set Pecats capitals, d'un catecisme francès de finals del segle XIX, publicat per "La Bonne Presse,". En ell encara hi ha la influència de l'infern medieval i la seva posterior reformulació popular, per un costat, i esotèrica i simbòlica per l'altre. Els dimonis a la base del quadre són molt similars al Dimoni Gros de Manacor

Per parlar del dimoni Cucarell hem de parlar de Mallorca. El Cucarell és una figura que, com els dips o el comte Estruch, forma part d’un folklore viu, relativament modern, proper a una visió popular amb unes arrels que podrien ser molt més antigues. Actualment se’l coneix principalment per ser un esperit amic de la mainada, un «pobre diable» i un dimoniot enjogassat, amb picardia i a voltes trets subversius, que l’apropen a altres figures de les terres de parla catalana o d’arreu d’Europa.

Però sobretot és una figura que ha nascut i que té les seves arrels a Mallorca. D’ell se’n canten cançons humorístiques, s’han fet obres de teatre i novel·les, i a Menorca és anomenat dimoni Serenell. L’eufonia –el so– del seu nom és ben mallorquina i ella, en si mateixa, ha sigut el primer pas en la construcció de l’esperit que avui té uns trets definits i que la mainada de l’illa coneix molt bé, fent-se-la seva. El caràcter del Cucarell és indestriable de la tradició de dimonis mallorquina, on són figures festives molt estimades i on, com ens mostren les Rondalles mallorquines de Jordi des Recó –Antoni Maria Alcover–, vesteixen un ventall ampli de caràcters i de veus.

El Cucarell omple un espai que va oblidar-se en temps antics i que avui es recupera, en l’estil dels nostres dies, sense deixar d’escoltar la remor d’un passat que també és avui: El del dimoni amable i proper que no deixa de tenir certa picardia malèvolament astuta, figura que inicia la mainada i acompanya al caminant, guiant-lo tant com posant-li trampes.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

5 Comments

  • Enhorabona per l’article, absolutament deliciós. No coneixia aquesta web, però acabes de guanyar un seguidor. Hi perdré temps ja només llegint els articles passats!

    Ànims i segueix així!

  • Pel que fa a la figura dels dimonis a les festes cal diferenciar els “dimonis” dels “dimonis de foc”. Els primers són la figura tradicional, que forma part de les processons i tradicions de cada poble i que es dedica a emprenyar la gent i espantar els petits. Els dimonis de foc són els dels correfocs actuals, arribats a l’illa en temps recents (als 80 si mal no recordo), que van combinar la figura del diable català amb el dimoni mallorquí; és per això que als correfocs mallorquins hi ha molta més interacció amb el públic, s’empren juguetes (qualsevol cosa a la que se li pugui posar carretilles) i es fa una performance a l’inici. És una tradició molt recent però que ha arrelat amb molta força (a Capdepera i Calvià especialment), fins el punt que la gent creu que sempre se n’han fet. Com a detall dir que a totes les colles hi ha un “dimoni gros”, és qui dirigeix a la resta durant el transcurs del correfoc i qui sol iniciar el correfoc i les enceses conjuntes.

    Ah!, cal dir que Sant Antoni no és patrimoni exclusiu de Manacor, Artà i Sa Pobla, es celebra arreu de l’illa. Torrades familiars, veïnals i a les escoles i instituts, correfocs, passa-carrers… A les colles de dimonis no descansam gaire durant el mes de gener!

    Un petit detall que pot ser interessant és el fet que a la Mucada de Sineu (i a altres neofestes) les figures principals són el Much i la Mucha, una mena de dimonis en la que es centra la “mitologia” i les tradicions creades de vell nou pels sineuers els darrers 15 anys.

Respon a Arnau Folch Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.