El viatge a l’infern d’en Pere Porter

En Pere Porter a l'infern. Il·lustració d'en Carles Hernández

Pere Porter no és un personatge literari sinó una persona real, nascuda a l’Alt Maresme a la segona meitat del segle XVI, en el lloc de Gasolves –avui Sant Daniel–, a Tordera. La història de com va pactar amb el Diable i viatjar a l’infern per poder-se salvar de la justícia va gaudir de gran èxit al llarg dels segles, barrejant-se amb la veu oral anterior a ell, d’arrel medieval, fins a arribar a l’època romàntica on va ser recuperat per autors com Víctor Balaguer i catapultat a la fama en unir-se amb un altre personatge popular: en Pere Botero, taverner del carrer de l’Infern de Barcelona. Alguns estudis recents, com Viatge del torderenc Pere Porter a les calderes de Pedro Botero, el situen com una persona diferent.

Josep Maria Pons i Guri explica en el seu estudi Viatge a l’infern d’en Pere Porter: Entre la realitat i la ficció, que el viatge d’en Pere Porter va ser objecte de moltes versions, tant d’anònima literatura de cordill com d’autors amb noms i cognoms. En l’edició de Pons i Guri hi trobem cinc, que l’investigador divideix en tres grups diferents. D’acord amb ell, hauríem de cercar en aquesta història una crítica, en forma de sàtira, de la corrupció burocràtica i de la justícia: «el propòsit del desconegut autor no era escriure una peça literària sinó més aviat un pamflet per posar en evidència la gent de toga i l’estament dels funcionaris».

Però no és, solament, una sàtira. És evident, un cop llegides les diferents versions, que l’autor o autors també coneixien molt bé la tradició folklòrica i la literària. I que s’inspirava en un fet real. El Viatge a l’infern d’en Pere Porter és una barreja d’elements cultes i populars amb un objectiu concret, però en aquí hi ha un punt intrigant: per què, si l’objectiu era polític i social, emprar una persona real? I per què presentar-lo com una «relació de viatges», gènere d’èxit en els segles XVI i XVII, totalment verídica?

Potser els primers autors anònims empraven materials de la veu oral, que la gent s’explicava, i així podien arrelar-los en un context pretesament verídic, que potenciés el missatge polític que volien donar. I, si és així, quins són aquests materials populars? I el cas real en el qual s’inspirà?

De tot això en parlarem a continuació.


Abans de llegir aquesta entrada us recomano anar a la dedicada a l’estany de Sils. En ella hi trobareu el context que explica perquè la veu popular del segle XVI va escollir aquest indret com el lloc per on en Pere Porter entra a l’infern, acompanyat pel Diable.

Nou portes de l’Infern a Catalunya (I): L’estany de Sils


Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.