L’home llop és un personatge del folklore universal. La «transformació en bèstia» la trobem entre els kanaimà del Carib que esdevenen jaguar, les dones-llop del Bàltic o els homes de la Societat del Lleopard, de Serra Lleona, només per citar-ne alguns. «Vestir-se amb la pell de la bèstia» és un concepte complex, propi de ritus i creences d’arreu. A Europa, a mesura que van anar oblidant-se, es recodificaren en forma de folklore i llegenda.
Països propers a Catalunya gaudeixen d’un ric folklore relacionat amb l’home llop. França, per exemple, conserva per moltes de les seves regions abundants llegendes d’homes i dones llop, de bruixots llobaters o de persones-bèstia, cadascun amb les seves variacions. De Maria de França (1160-1215) a Paul Sébillot (1843-1918), de Paul Délarue (1889-1956) a Claude Seignolle (1917-2018) o Claude Lecouteux, tots han recollit llegendes i històries de la bèstia.
Si França té un folklore tan abundant sobre el tema, a Catalunya existeixen les llegendes d’homes llop? En aquesta entrada recollirem algunes llegendes i les analitzarem, després definirem el context històric del motiu de l’home llop. Des dels koryos dels pobles proto-indoeuropeus fins al cartó-pedra del cinema dels anys 30 o les llegendes urbanes, que suposen l’últim gir en la seva figura, l’home llop encara està viu.
Continguts:
La Dama Blanca d’Auvinyà: la versió política de 1856
El llop de Móra, la Bèstia del Gavaldà i el llop com a símbol del dimoni
La dona lloba de la Cerdanya i el conjur de Lobàs
Els kóryos: una possible reconstrucció proto-indoeuropea
