Nou portes de l’Infern a Catalunya (I): L’estany de Sils

En aquesta sèrie d’articles, que aniré publicant al llarg del 2020, us parlaré de nou portes de l’Infern situades a Catalunya. No són totes les portes que hi ha, però sí que són algunes de les més importants. I, potser, després us en parli de més de nou.

Criteris de selecció

Els criteris que he seguit en la selecció d’aquestes nou portes són, principalment, quatre:

  • Que tingui una contrastada i documentable tradició folklòrica, oral i escrita. És a dir, que hi hagi una o més llegendes al seu voltant, siguin aquestes llegendes antigues o bé contemporànies, que reforcin el seu caràcter d’entrada a l’Abisme.
  • Que existeixin successos històrics, reals i documentables, que farceixin l’indret d’aquells fets luctuosos o desgràcies que el relacionin amb el Mal des del punt de vista social i antropològic.
  • Que l’indret en ell mateix estigui relacionat amb altres punts de la geografia propera, formant un tot, un continu geogràfic espai-simbòlic, en relació els uns amb els altres i amb l’element diabòlic.
  • Que siguin visitables i encara existeixin, perquè algunes han estat soterrades per la modernitat o destruïdes per accidents meteorològics. Totes les nou portes les he visitat diverses vegades, per fer-vos un recorregut real en el cas que volguéssiu visitar-les, complementant la seva part etnològica, històrica, lingüística i folklòrica.

No he tingut en compte la seva «importància» dins del folklore i el llegendari. Hi trobareu algunes portes molt més conegudes, relacionades amb nombroses llegendes i fets històrics, i d’altres són molt desconegudes i de difícil accés. La circumscripció geogràfica no es limitarà a les modernes i artificials fronteres de la CAC, sinó a tot el Principat de Catalunya.

Les nou portes estaran escrites seguint la mateixa estructura: la primera part, dedicada a descriure el seu element geogràfic, físic. Seguit d’una part on s’explicarà la seva història documentada, els fets negres, intrigants i dramàtics que les acompanyen. En la tercera part parlaré de les llegendes al seu voltant i, si s’escau, de les diferents versions d’aquestes llegendes.

Finalment, faré una breu proposta d’interpretació o diferents hipòtesis dels seus elements etnològics, psicològics i simbòlics.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.