Les muntanyes d’Ordal són una serralada vinculada al massís del Garraf, però formen una unitat geogràfica pròpia. Del vessant que arriba fins al Llobregat per l’est, fins a l’Alt Penedès per Gelida i Olesa de Bonesvalls, les muntanyes d’Ordal contenen una sèrie de característiques particulars que s’expressen en les seves construccions, història i llegendes. Gaudeix d’alguns dels jaciments neolítics més antics de Catalunya, durant l’època medieval va ser terra de frontera i en arribar el segle XIX va ser indret d’estiueig de la burgesia.
Coves on s’hi celebraven ritus funeraris prehistòrics, torres enrunades que vigilaven els camins i antics palauets modernistes abandonats, es donen de la mà amb la pressió humana que augmentà ferotge durant les dècades dels anys 70 i 80. Les velles ruïnes medievals es troben amb l’edat mitjana idealitzada del segle XIX, les creus de terme encara amaguen velles contalles on no se sap on acaba la història i on comença la fantasia. Capa sobre capa del folklore que s’ha anat transmetent, inventant i recreant, les llegendes i fets històrics que recollim a continuació ens parlen d’un temps i unes persones que malden per ser recordats.
Continguts:
El castell de Cervelló
Cérvols, ósses i colomes
L’heràldica llegendària
El dimoni d’Ordal i el castell de Subirats
Les ruïnes que ens deixaren els romàntics
