El primer trimestre del curs 1995-96, fins a finals de gener de 1996, va dur-se a terme una enquesta a trenta-set escoles del Bages, entre centenars d’alumnes de Primària de sisè i vuitè d’EGB, per recollir totes aquelles llegendes que coneguessin, ells o les seves famílies. Una experiència molt interessant que quedà recollida a Llegendes i contalles del Bages, prologada per en Pep Coll, popular escriptor molt relacionat amb les llegendes del Pirineu lleidatà, i il·lustrada per Roser Capdevila, molt coneguda per la seva sèrie de Les tres bessones i la Bruixa avorrida.
El resultat són desenes de llegendes, indrets, topònims, personatges curiosos i fets històrics en la frontera entre el conte i la historiografia, un riquíssim paisatge que a finals del segle XX encara era viu en la memòria de la seva gent gran o, com diu el subtítol del llibre: la memòria mítica dels nostres avis. Així, la mainada va actuar com a pont de transmissió, entre la gent gran del seu poble, els seus padrins i padrines, i els mestres o tutors que dirigien l’enquesta.
Carme Martín, la coordinadora del PINL Bages, ens ho explica així: «en analitzar el material, vam poder comprovar que el podíem classificar en tres grups: el pròpiament llegendari, el de fets històrics i un de contalles que, tot i tenir una entitat menor, semblava important incloure-les en aquest recull perquè eren anècdotes curioses que, si no es recollien, fàcilment es perdrien i s’ignorarien». I, també, ens diu que és un llibre que no està tancat, perquè «encara queden llegendes i contalles per recollir».
Els índexs els trobem dividits per pobles o per temàtiques. Aquest últim índex, en un primer cop d’ull, ens mostra l’horitzó dels temes principals del folklore popular i, amb més precisió, del Bages: animals, bandolers, carlins, dimonis, caçadors, marededéus, morts i ànimes en pena, vinyes, sants i toponímia llegendària són solament alguns dels recollits. El primer, la divisió per pobles, com és natural fa que algunes localitats més grans demogràficament tinguin més llegendes, com Manresa, Santpedor, Cardona o Artés i d’altres menys, segurament per qüestions del volum d’alumnes que hi participaren.
L’esforç esmerçat en aquesta iniciativa fa que sigui un llibre que, malgrat estar redactat per infants, és d’un gran interès. Tampoc s’hi estalvien temàtiques més violentes o tristes, com a «Una història de sang i fetge», de Sant Vicenç de Castellet. Algunes llegendes, com la de l’«arrossega cebes», de Moià –en aquella època, dins de la comarca del Bages– o «La torre dels moros», de Castellnou del Bages, són variants locals de personatges i històries que trobem en altres indrets de Catalunya.
D’altres són narracions conegudes arreu però que prenen el color original del Bages, com «El gorg del Dimoni» de Castellbell i el Vilar, una narració que recorda als minairons o narracions tradicionals de bruixeria i bèsties com «Les bruixes de la Torre del Breny», de Sant Vicenç de Castellet, «La faixa dels llops», del Pont de Vilomara o «L’home que es transformà en guineu», d’Aguilar de Segarra. En aquests apartats es deixa entreveure la personalitat d’un dels territoris que conformen el cor o centre de Catalunya, amb paisatges de camp, muntanya i rius, que encara podem caminar.
Finalment, hi ha llegendes de caràcter exclusivament local, amb personatges propis, com «En Quico Ranacoca», de Santpedor o «El Joanet del Cardener», de Sant Joan de Vilatorrada. Aquestes últimes llegendes locals són les formades per històries de maquis, bandolers, carlins, assassins o lladres de camí ral, capellans astuts o homes i dones pintorescos, que van deixar la seva empremta en forma de contes i records que s’explicava el poble de pares a fills.
Per acabar, sorprèn que, en una època tardana i moderna com 1996, encara es conservessin tantes històries i, en alguns casos, amb tants detalls. 25 anys després els avis que les recordaven potser ja no hi són, però ens han deixat aquest preciós llegat.
