El llop (I): llegendes de pagesos i llops

Il·lustració d'un llop en una auca de 1927, d'en Lluís Macaya. El text diu: "Quan la gana l'agullona / el llop es torna atrevit; / i, a manca d'algun cabrit, / fins ataca una persona". Font a la bibliografia.

La mala bèstia, l’enemic del pastor, el lladre dels nens, el destructor del bestiar, la fúria cega i sense control, la violència encarnada, el dimoni. En el passat, el llop era un animal odiat i malentès —encara avui ho és—, per això d’ell se n’ha dit de tota mena, gairebé sempre en un sentit pejoratiu. I és que, com veurem amb les seves llegendes i un grapat de tradicions, va protagonitzar els malsons de les generacions que van conviure amb ell. Aquesta convivència entre dos depredadors, difícil i tensa, poques vegades s’expressa amb enteniment i moltes amb trets o estricnina, perquè en ser dels pocs animals que a Europa té capacitat per fer mal a l’home, ha estat un dels més perseguits. Sovint, malauradament, fins a la seva extinció.

Com ens diu l’Albert Manent en El llop a Catalunya, pel pagès el llop era el mal. Però també hi ha l’altra cara de la moneda: La  importància cultural que ha tingut el llop per a les comunitats humanes. Apropant-nos a les regions salvatges de l’ànima, durant segles, els guerrers ibèrics el portaven com a emblema per causar terror en l’enèmic. A la península Itàlica, bèstia totèmica i religiosa en el rerefons d’experiències que només podem endevinar, moltes vegades el llop esdevé, més enllà de l’animal, una abstracció de la condició humana. Les rondalles l’han emprat com a màscara deformada de l’humà, qui no recorda la frase «quina boca més gran que tens!». En altres ocasions, de forma més crua, la nota d’història local amb el llop com a executor, esdevé amb el pas dels temps i el boca-orella de les generacions una llegenda amb noms i cognoms, sobretot quan el llop ja no hi és.

La fascinació pel llop —normalment, per part de la gent que no ha de conviure amb ell— podem explicar-la pensant que, potser, la bèstia simbolitza aquella natura real, viva, sense domesticar, que avui en dia és tan escassa a l’occident europeu. De tot això en parlarem en aquesta entrada. Com les llegendes del llop són de les més abundants d’entre tots els animals, com vam fer amb el gat o amb la serp, aquesta només és la primera entrada que li dedicarem.

Continguts:
L’inici dels contes del llop
La relació entre el llop i la pagesia en les llegendes
Aquells que s’escapen del llop
La cua del llop
La por que se li tenia al llop

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.
Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.