Arnau Obiols: Tost

L’últim àlbum de l’Arnau Obiols, Tost, és una proposta que arrela directament amb les cançons de tradició popular del seu Alt Urgell natal, perquè ell és nat i viu a La Seu d’Urgell. Però la cruesa i les melodies despullades que ens ofereix, tot sovint cantades pels mateixos protagonistes, tant per ell com pels avis i àvies que encara les recorden, van acompanyades d’altres elements musicals que formen part de l’estil i el constant procés d’aprenentatge d’aquest músic urgellenc, com les textures sonores quan «deforma» veus per unir-les als instruments –a El Ganivet de Dos Talls, per exemple– improvisació amb la percussió, el jazz contemporani –escolteu Cant de Llaurar– i l’ús de sons en postproducció, de la natura, d’aigua, d’ocells, d’eines i altres objectes, un riu, bastons, el so del molí, però també sons propis de la música experimental i electrònica.

Obiols ha sabut transportar a l’actualitat l’emoció i les imatges del cançoner de tradició oral dels Pirineus, cadascuna de les cançons amb la sonoritat que li pertoca sense trair el seu sentit íntim, sense capgirar-les o pervertir-les, per fer-nos sentir el que haurien sentit aquells que les escoltaven en el passat a la vora del foc –un clar exemple és Lo Moliner i la Molinera de Llavorsí–. I aquí és on es nota, pel respecte i sentiment que hi posa, perquè coneix les imatges del territori, els sons, les olors, els personatges, que ell n’és fill d’aquella terra, que els seus avantpassats n’eren fills, com el seu padrí que era pastor i tractant de bestiar o els seus padrins, a la casa de pagès dels quals va començar a tocar percussió amb els estris que allà hi trobava.

Arnau Obiols al Tradicionàrius

Hi ha temes a Tost on, directament, sembla experimentar amb el ritme pur, com a Pregaria per fer ploure, una de les meves preferides de l’àlbum, on barreja sense por la veu dels informants, gent gran que encara preserva la memòria d’aquelles muntanyes i valls, amb la percussió que desitja ploure o amb la tempesta que ho arrossega i desfà tot al seu pas, portant-nos a aquell món ancestral i antic dels càntics i danses de pluja, que trobem en comunitats i cultures antigues d’Europa, però també d’altres continents.

I hi ha cançons que ens porta a una sèrie d’escenes que semblen cinematogràfiques, a un desenvolupament narratiu de la música –Obiols també ha fet música per teatre, cinema–, com a El Cabrer, amb un element de tensió que va creixent i creixent, com correspon a la història d’aquest bandoler de qui també vaig parlar a Llegendàrium amb dos articles. Un altre exemple d’aquest cançoner popular és La Dida, on Obiols transforma una cançó de bressol en una cançó ballable amb molt de ritme fet per diversos instruments de percussió a mà; aquesta, una cançó més fosca del que sembla i una de les més versionades del cançoner català.

I també hi ha espai per moments més íntims, per paisatges més nocturns, en una altra cançó de bressol com és Non, non, canta la mare. Perquè Tost també pot escoltar-se com una novel·la o un documental, mostrant-nos un ampli ventall dels oficis tradicionals i personatges de la Catalunya antiga i, concretament, dels Pirineus de l’Urgell –xolladors, jornalers, llauradors, dides, pagesos, bandolers, moliners, bosquerols, llenyataires–, un ventall d’emocions, d’anhels i pors d’aquelles gents que també som nosaltres i d’aquells temps que també són avui, de la relació amb els arbres i les bèsties i les nostres arrels –Saba, Vaig al Bosc–, que mai ha marxat però hem oblidat.

Arnau Obiols

A Tost aprendrem de la veu d’aquells que ens precediren, que ens cantaran successos tràgics i d’altres alegres, moments íntims i èpics. Escolteu aquí Corranda dels Xolladors, una altra de les meves preferides, perquè també hi ha una èpica silenciosa i dura en els oficis tradicionals i el so de les esquelles dels ramats, de les estisores que xollen, és a dir, retallen la llana de les ovelles i la felicitat que els hi provocava a homes i bèsties.

Un àlbum que, de ben segur, us farà evocar imatges que sembla que hagin mort, però que encara hi són per a qui vulgui escoltar-les, com ha fet l’Arnau Obiols.


Pàgina web de l’Arnau Obiols

Pots escoltar Tost i els altres àlbums de l’Arnau Obiols a Spotify seguint aquest enllaç

També pots seguir-lo a les xarxes socials: Twitter, Instagram, Facebook

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.