Rondallari de Pineda. Sara Llorens

El Rondallari de Pineda és una de les millors edicions que he tingut ocasió de llegir al voltant d’un llibre que contingui, exclusivament, rondalles catalanes. Les notes i les introduccions rondalla a rondalla, a cura de la professora d’antropologia de la Universitat de Barcelona, Josefina Roma, són un perfecte subratllat a tota l’obra, fent-nos de guia i de mestre alhora, portant la tasca de Sara Llorens a un nivell encara més profund, de coneixement de les rondalles que va recollir i, per extensió, del gènere de la rondalla en conjunt.

Sara Llorens va néixer a Argentina, el 1881, d’una família catalana emigrada i quatre anys després arriba amb la seva família a Pineda de Mar, on va viure-hi fins a la Guerra Civil espanyola. Morí exiliada a Perpinyà, el 1954. D’ella n’he parlat en altres articles, per exemple en el de la Pesanta, testimonis que va recollir per a l’Arxiu de Tradicions Populars, que també vaig ressenyar. Mestra i escriptora, també va treballar el territori del folklore, recollint nombroses cançons i narracions arreu de Catalunya, com a la Garrotxa i, especialment, al seu poble, Pineda.

Sara Llorens. Font a l’Arxiu de Folklore

Totes les rondalles van ser recollides entre 1901 i 1905 i, pel seu volum, solament podem imaginar la tasca incansable que va fer Sara Llorens durant aquests quatre anys. Mai van publicar-se reunides, primer perquè la folklorista va caure malalta de tuberculosi el 1902. Va viatjar a Tenerife amb la seva família, cercant millor clima i curació i, malgrat que millorà, la malaltia mai la superà del tot. Després, per la desfeta de la Guerra Civil espanyola i les dificultats econòmiques. La primera edició va publicar-se, impulsada per l’Ajuntament de Pineda, el 2006, cent anys després de la seva recol·lecció. La segona, la que tinc a les mans, aquest 2020.

Tanmateix, s’agraeix molt que s’acompanyin amb la classificació de l’Índex tipològic de la rondalla catalana, amb esquemes comparatius i amb referències constants a altres rondallaris, catalans i d’arreu. És un recull de rondalles apassionant, tant per a l’estudiós de la rondalla, l’antropòleg i l’estudiant universitari, com per a tothom que estigui interessant en les rondalles catalanes. Perquè Sara Llorens les va recollir a Pineda, però són rondalles que trobem arreu de Catalunya i Europa. Josefina Roma ho contextualitza així en la introducció: «…la recerca de Sara Llorens ofereix unes particularitats molt remarcables, que no tenien gaires investigadors. En primer lloc, el seu Rondallari de Pineda, no apareix sol, sinó que forma part d’un gran conjunt, la recerca exhaustiva de la cultura de Pineda», però de l’àmbit local, com hem vist també en la ressenya del rondallari d’en Pau Bertran i Bros, fa de pont a la rondalla universal.

Hi trobarem una particular versió de Joan de l’Ós, el Castell d’iràs i no tornaràs, la Blancaflor o la Ventafocs; o d’altres rondalles més locals, com el Castell de Palafolls, que entra en el territori de la llegenda. És aquest un verdader llibre del territori, de la variació local en relació amb conceptes molt humans, universals.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.