Bruixes, dimonis i follets de la Garrotxa. Jordi Pujiula

Hi ha tres llibres importants per conèixer les llegendes de la comarca dels volcans, les muntanyes esquerpes i salvatges i els boscos frondosos: Llegendes de la Garrotxa d’en Josep Romeu i Figueras; Llegendes de la comarca d’Olot, d’en Josep Berga i Boix; i finalment aquest, un recull de materials de la veu oral i d’altres autors, fet pel psiquiatre olotí Jordi Pujiula i Ribera, el 1983 i publicat a Olot, als Papers de l’Arxiu Casula.

El llibre parla, principalment, de bruixes i dimonis, personatges que foren molt importants i comuns en les creences dels garrotxins del passat. Per exemple, és un dels primers que ens parla de la bruixa del Mallol, Astruga de Llaés, també coneguda com la Gaynarda, jutjada en aquesta vila perquè diverses dones la denunciaren per extorsió. D’ella vaig publicar-ne fa temps un article llarg. O la bruixa d’Amer, ambdós casos, com el del bruixot llobater de les Encies, que també cita, foren tractats ja per Nolasc del Molar, de qui també vam parlar.

La documentació que Pujiula fa servir és la de l’època, recolzant-se en autors que de manera pionera van començar a escriure sobre bruixeria catalana, principalment Antoni Pladevall, per exemple quan ens situa el seu context històric: «Situat al nostre país en l’esfera del món cristià, les més antigues referències històriques de la bruixeria cal buscar-les a partir del segle XIII. Es diu que el primer procés contra una bruixa a l’Edat Mitjana, esdevingué el 1258, en temps del Papa Alexandre X».

Un capítol molt interessant del llibre és quan ell mateix, juntament amb en Ricard Jordà, en fan recerca sota el títol: «El rastre actual de la bruixeria», on ens diu que: «L’aïllament geogràfic i tota una sèrie de fenòmens socio-culturals, han mantingut la comarca en un cert estat de primitivisme que la fa força suggestiva per a cercar-hi, encara, moltes arrels de les creences populars a Catalunya». O també quan diu que «gairebé tothom, a la Garrotxa, pot explicar –i, de fet, s’expliquen– casos viscuts, o que s’han sentit a dir, de bruixeria».

Aquests reculls recents d’històries de bruixeria pasen per Ridaura, Oix, la Vall de Bianya, Besalú, Sant Privat, la Cot, Santa Pau, la ciutat d’Olot i la Vall d’en Bas. Per exemple: «En una casa de Ridaura, una gallina anava a picar els caps de les vaques que tenien a la cort. Un dia, en què el pagès es cansà de tot plegat, li ventà una escopetada, el resultat de la qual va ésser matar la vella de la casa, que tenia fama de bruixa». Una història que, calcada, l’hem vist en moltíssims altres indrets. O bé que: «Una dona de Sant Privat ens ha explicat que, quan anava a treballar, se li aparegueren diverses vegades uns cavalls blancs enmig del camí, que es fonien tot seguit que ella resava un parenostre. No cal dir que ho atribuïa als maleficis d’una veïna que li volia mal».

A més a més de bruixeries i fetilleries, l’altra part més important del llibre és la dedicada al Diable. Recollint topònims, indrets i tradicions abundantíssimes a la Garrotxa al voltant de la seva figura, com la pedra del Diable de Santa Pau, la Gorga del Diable del Collell, el Clot de l’Infern de Falgars o la Gorga dels Dimonis, d’Olot, de la qual ja en vaig publicar la llegenda. Són solament alguns dels indrets relacionats amb el Diable de la comarca. Finalment ens parla del «follet» o, més bé, de la Pesanta, aquella criatura tan relacionada amb la bruixeria o la «bruixa» com a ésser mitològic i que s’hi creia molt a pobles com la Vall de Bianya o la Vall d’en Bas, tal com va recollir Sara Llorens a inicis del segle XX.

Un recull aquest, breu, però ben documentat i que pot servir com a punt inicial o de referència per ampliar les llegendes d’aquesta comarca, tan rica en històries i folklore.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.