Que el romaní, el romer, és un arbust molt important i conegut en l’àmbit de les creences i tradicions populars, al Principat i a la resta d’Europa, ho demostren els abundants costums, ritus, llegendes, rondalles i dites que hi ha al seu voltant. En aquesta entrada, malgrat que força llarga, no les recolliré totes. Em centraré en cinc aspectes que caracteritzen les seves creences: la relació que conserva amb l’agricultura i els cicles de la terra a través de les seves floracions; la capacitat protectora i apotropaica contra esperits malignes; la relació amb les dones, la mar, les mares i les deesses de la terra, com Afrodita o Persèfone, en general, amb la potència i força femenina; la propiciació de fertilitat, amor i amistat; i, també, la intimitat amb la mort, els difunts i la memòria, els records.
El romaní és un arbust eminentment del Mediterrani, de les costes. Abans de la cristianització del nord d’Europa hi era desconeguda i va ser portada pels monjos i les monges, amb els seus horts medicinals. Avui la podem trobar estesa arreu, excepte allà on fa molt de fred i plou molt. A Catalunya hi és molt abundant. És difícil trobar una serra, una vall, on no hi creixi, ni que sigui a les parts més ombrívoles. I abans que les monges i els monjos medievals, en un passat molt remot, en aquells llargs segles entre el mesolític i el neolític, allà on va anar l’agricultura, estenent-se des d’Anatòlia per tot el Mediterrani, va anar el culte a les Mares; i allà on va anar el culte a la Mare, va anar-hi el romaní.
Ens endinsarem en les creences populars, els ritus i les rondalles d’aquest fascinant arbust perenne, tant humil i comú, com poderós i desconegut.
Continguts:
La floració del romaní, les mares i la terra
La rosada de la mar: la deessa de la terra i el poder femení
Créixer cap avall: rondalles, morts i l’Inframón
Cupido i Psique: la memòria, l’exuberància de la vida i la cervesa
Sota els peus d’Afrodita: fetilleria i conjurs d’amor
Contra el Diable: romaní beneït, protector i guardià
*
En aquestes entrades de plantes no parlo mai de guarició, pràctiques remeieres, ni res similar, solament de creences, tradicions, llegendes i rondalles de Catalunya i d’arreu d’Europa.
