Bedoll: el llamp de la deessa

De bedoll o beç n’hi ha al voltant de cinquanta a seixanta espècies arreu del món. Molt abundant i estimat a les regions del nord d’Europa, on forma extensos i espectaculars boscos, no és tan habitual al sud. Això ho copsem a les seves llegendes i mites associats. Si normalment us porto mites i llegendes de Grècia i Roma quan parlem de plantes, el bedoll és ben escàs en els mites del Mediterrani. En aquesta entrada sobretot anirem a contrades del nord, cèltiques, bàltiques, eslaves, siberianes i germàniques.

Al Principat hi trobem el bedoll comú –Betula pendula–, juntament amb el bedoll pubescent –Betula pubescens–, encara més escàs. El bedoll pubescent creix als Pirineus pallaresos i ribagorçans, per damunt dels 1400 metres. El comú el trobem escampat per tots els Pirineus i gran part de la província de Girona, excepte a la costa. També el trobem distribuït de manera desigual pel centre i el sud català, per serralades i boscos com el Montseny fins al Montnegre, creuant Breda i Hostalric, als vessants sud i oest de Sant Llorenç del Munt, molt localitzat al Vallès occidental, per exemple a Gallecs, a les Muntanyes de Prades o al sud dels Ports, a l’oest de Tortosa i L’Aldea. Però sense formar grans bedollars. Al Pirineu sí que hi trobem exemples de bedollars, com al Ripollès amb el bedollar del camí del Grell. Com que no és un arbre que trobem en abundància al Principat, és molt rar trobar-lo a les nostres llegendes i tradicions. Però d’alguna del Pirineu en parlarem.

En el simbolisme i el mite europeu, els bedolls s’han considerat un arbre de primavera, de llum i foc nou, abundància i vida. No és casualitat, al nord d’Europa és de les primeres espècies caducifòlies a brotar i florir quan arriba el bon temps. Als països de l’est, especialment a Estònia o a Rússia, on és l’arbre nacional, és considerat un dels símbols per excel·lència de la primavera. James Frazer, a La Branca Daurada, recull com «al districte de Pinsk, el dilluns de la Pasqua de Resurrecció, les noies russes escullen a la més bonica d’elles, la vesteixen amb fulles i branques de bedoll i la passegen com a Reina pel poble». I com indiquen Jean Chevalier i Alain Gheerbrant en el seu Diccionari de símbols, es creia que el bastó de bedoll fa fortes i saludables a les persones i al bestiar, alhora que els protegeix del mal. Per tota Europa, el bedoll era emprat com a Arbre de l’Amor o de la Vida, l’Arbre de Maig que es plantava a les places majors i davant les esglésies. Però, com deia més amunt, a Catalunya aquest ús tradicional està desplaçat.

A Catalunya o al País Valencià també hi havia aquesta tradició dels maigs, però usualment s’empren altres espècies, sobretot el pollancre –com a Dosrius o a Altea i a Millena, al País Valencià, amb la Plantà del Xop– i també el pi negre, l’avet o altres. Tradició molt perduda, a Catalunya s’està recuperant tímidament, amb festes com la del Ball del Cornut de Cornellà del Terri o l’Arbre de Maig d’Igualada. Podríem dir que el pollancre blanc o àlber –Populus alba–, en general va prendre’n les funcions. Això és important, perquè narracions i tradicions que al nord d’Europa protagonitza el bedoll, aquí és l’àlber. A Catalunya sí que el trobem a la tradició de les falles del solstici d’estiu, però de les falles vaig parlar-ne a una entrada pròpia, així doncs no hi tornarem.

El bedoll també té una altra cara, aquella que mostra durant l’hivern, quan no té fulles i la seva silueta sembla la d’un llamp. Baba Iagà, la terrible i anciana bruixa eslava, de qui vam parlar a l’entrada de la Vella Quaresma, viu enmig d’un bedollar. I per algunes cultures és com una fantasmagòrica i esquelètica mà blanca, un arbre de mort i de trobada amb els avantpassats. Aquesta dualitat com a arbre de la mort i la resurrecció l’expressa en el seu curt cicle de vida, com a veritable espècie pionera que regenera la terra castigada, naixent i morint.

*

Com a totes les entrades de plantes, recordar que aquí no parlaré de propietats remeieres, ni d’usos tècnics o materials, solament de llegendes, mites i antigues creences.

Continguts:
El llamp
Contra bruixes i fades
El camí dels avantpassats
El bastó blanc de Brigit
L’Arbre de Maig i la fertilitat
El bedoll a l’hivern
I a Catalunya?

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.