Heròdies i la dansa de les seves filles és un dels mites transversals d’Europa. A Catalunya també el trobem abundantment, relacionat amb multitud de llegendes i tradicions que veurem en detall en aquest article. La principal d’aquestes narracions és la que explica com Heròdies encapçala una cavalcada o ball nocturn, acompanyada de les seves filles, els esperits o dobles espirituals de les dones que s’uneixen a la dansa, on es proclama la victòria de la Nit enfront del Sol. Però no solament va ser objecte de llegendes i tradicions.
Aquestes dones no tenen per què ser dones vives, reals, poden ser altres esperits de la terra. I no tenen, tampoc, perquè ser dones. Tenim notícia d’homes i, també, animals, torrents, muntanyes i altres aspectes del territori que s’uneixen al seguici. Tanmateix, sabem d’un ambigu i secret culte de dones, dones que somiaven i entraven en trànsit; trànsits de silenci, en la quietud de les ombres, o trànsits extàtics de dansa i foc.
Entre els xiuxiuejos discrets i les disfresses a simple vista, elles esdevenien la cohort de la Reina de la Nit. Es tornaven alguna cosa més que carn i ossos quan acompanyen la Senyora en el seu solcar delicat i ferotge de la fosca, a la recerca d’altres esperits que se’ls uneixin. De grat o no. A la recerca del principi vital, el foc celestial.
Aquesta Senyora de la Nit la trobem sota diferents noms i variants territorials, fet que ha portat a fer que molts autors confonguin uns personatges amb els altres: Noctiluca, Abundia, Aradia, Perchta, la Signora Oriente, la Mare Hulda, Minerva o Diana. No estem parlant, exactament, del mateix. Però sí que aquesta abundància de noms i personalitats respon a adaptacions locals d’un mateix fenomen, que l’historiador Claude Lecouteux fa remuntar a arcaics ritus de l’Edat del Ferro, potser més antics.
De tot això en parlarem ara en detall, amb documents a la mà i amb velles tradicions folklòriques.
*
Aquest és l’article que han escollit els mecenes per aquest mes de setembre.
