Setembre i maig celebren amb força els dons de la terra, temps de canvis on el verd es torna vermell i el vermell, daurat. No és casual que, com diu en Joan Amades, el setembre «com el maig, és el mes de la Mare de Déu» en el calendari tradicional català i arreu d’Europa. La relació entre els equinoccis amb la terra mateixa, el de primavera que comença a finals de març i el de tardor, s’expressa en la seva relació amb la vida i la mort, en tradicions que arrelen en temps molt antics i que, segles enrere, van sincretitzar-se amb les cristianes.
Els ritus i tradicions no poden comprendre’s sense el context humà, social i psicològic, de les societats premodernes que, encara avui, podem trobar girant la cantonada d’Europa i, nogensmenys, en alguns racons i persones de la nostra geografia. Aquest context vivia i viu, on encara pot trobar-se, lligat al treball de la terra. El treball dels arbres i els camps, la caça i la ramaderia, els pescadors i la pagesia. Pel maig la vida triomfa sobre l’hivern. Diverses tradicions europees parlen, sota moltes disfresses, d’un metafòric Rei Jove que torna a guanyar al Vell, la roda torna a girar amb força; pel setembre la terra comença a madurar i envellir, el pas dels dies s’alenteix. El Rei Jove ja no és tan jove i, en els primers freds de l’horitzó, sent com la seva força recula i els avantpassats tornen d’entre la foscor, demanant audiència, preguntant per records i noms.
És, a casa nostra, el temps de la verema. Del roig del vi i el roig de les fulles, quan els ramats baixen de les terres altes a les baixes, el dia minva i la foscor s’allarga. Amb ella arriben el fred i les boires i, fa uns anys, també era un temps d’abundants pluges. Després del descans d’agost, que al sud d’Europa és un temps on la terra dorm sota el pes de la calor, aquesta obre novament el seu ventre amb llaurades. Quan els boscos eren habitats per oficis com els carboners que tant temien a la Molsosa, començava la temporada dels bosquerols: els llenyataires, els pinyonaires, els castanyers, els faigers, els carboners. Els caçadors sortien i començava a fer-se rebost per l’hivern.
Mes de maduresa, el temps de la Donzella, quan comença la meitat fosca de l’any.
