Encantats (I): les infinites cares de les dones d’aigua

Arthur Rackham. Sabrina Rises, Attended by Water-Nymphs (Sabrina desperta, acompanyada per nimfes de l'aigua) De l'obra Comus de John Milton. 1921

Si em feu escollir, us diria que els personatges que més caracteritzen el folklore fantàstic català són: dracs –serpents–, bruixes, dimonis i, finalment, els encantats. Per descomptat que gaudim de moltes altres criatures, com els follets i tota la comunitat del poble petit, els espantacriatures, els éssers de la mar i els canviaformes entre d’altres. El nostre folklore és molt ric i variat, la prova la podeu trobar, sense anar més lluny, en els centenars d’articles que he anat publicant a Llegendàrium tots aquests anys. Però serpents, bruixes, dimonis i encantats són molt habituals, tant que no hi ha serra, vall o poble que no en posseeixi, com a mínim, una llegenda de cadascun. Recordo que estem parlant de folklore «fantàstic», aquí no entren llegendes de llops, bandolers o capellans.

Per aquest motiu, dedicar-li un sol article als encantats és impossible. El folklore d’encantats és complex i vastíssim, va molt més enllà de les nostres fronteres catalanoparlants. N’hi haurà més d’un de general i, també, de llegendes concretes. Ja n’he publicat desenes, com les de la Vall del Tenes o, recentment, les que hi ha al voltant de la Reina Guilleuma de Montsoriu, al Montseny. Però n’hi haurà més, especialment centrades en aquests esperits del territori.

En aquest primer article començarem per posar una mica d’ordre. D’ençà de mitjans del segle XX hi ha confusió entre mots i paga la pena intentar esbrinar, fins on podem arribar, els diferents significats i matisos. Paraules com goja i gojat, dona d’aigua i fum, encantat i encantada, gambutzina, paitida… veure’m la seva etimologia i quan van començar a emprar-se. També parlarem del terme fada, d’on ve i si té alguna relació amb la dona d’aigua. Per aquest primer article he escollit en el títol el nom genèric de «dones d’aigua», perquè ens centrarem en elles.

En els articles que seguiran parlarem dels motius i el model estructural narratiu de la llegenda clàssica de la dona d’aigua, que trobem en documents tan antics com, per exemple, els lais escrits per Maria de França al segle XII. Intentarem esbrinar el seu significat en el context de les creences i les pràctiques de culte. També veurem quina relació tenen els encantats amb altres esperits del lloc europeus, com les nimfes grecollatines, els ritus dels seus temples, els nimfeus, i coneixerem esperits com els dökkálfar i els ljósálfar, els elfs de la foscor i la llum escandinaus.

*

Aquesta entrada substitueix l’anterior de dones d’aigua, publicada el 2018. És una entrada nova, que en cap cas agafa l’anterior com a base. Amb ella, inicio una sèrie d’articles dedicats al folklore general dels encantats i encantades, també a les dones d’aigua i altres esperits del territori que a Catalunya, en termes generals, es van conèixer com a encantats.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.