Fins ara he publicat animals que s’han relacionat, a grans trets, amb la noblesa d’esperit i la meravella –el cérvol–, el coratge i la duresa, l’esperit del guerrer –el senglar–, ser un murri, hàbil amb les paraules –la guineu– o l’ambigüitat, la supervivència, l’altre món i la màgia –el gat–. Però també hi ha bèsties que, per la mentalitat popular, exemplificaven atributs negatius. Molt a desgrat d’ells, el folklore popular, català i d’arreu, no acostuma a descriure el conill amb atributs positius. Estupidesa, covardia i lascívia són els trets principals que podem trobar en els refranys, costums, rondalles i llegendes on apareix, juntament amb altres com la irracionalitat, el victimisme, actuar abans de pensar i, fins i tot, ser un dropo maldestre.
En aquesta entrada ens centrarem, com sempre, en el folklore de les terres de parla catalana i deixarem per més endavant el d’altres lepòrids, com la llebre. Com bé sabeu els lectors de Llegendàrium, tot el que llegireu en aquest article pertany al folklore popular, no és la visió de qui us escriu. I, malgrat que la història del conill en el folklore és difícil i generalment despectiva, veure’m algunes excepcions i, també, coneixerem la seva relació amb pràctiques simbòliques i màgiques que l’allunyen d’aquesta mala fama, amb atributs i idees subjacents positives, com les seves implicacions amb la innocència, la infància i la bondat innata.