Llegendes i tradicions del Montsagre de Paüls

Punta de l'Àliga, el cim del Montsagre de Paüls, amb 1045 metres.

La serra de Paüls, el Montsagre, està situada a l’extrem nord dels Ports de Tortosa-Beseit. Veïna de les serres de Pàndols i Cavalls, a les seves faldes hi té els pobles d’Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Comte i el poble que li dóna nom, Paüls. La primera vegada que trobem aquest curiós nom, Montsagre, és en l’Ora maritima –Les costes marítimes–, que el poeta llatí Ruf Fest Aviè va escriure al segle IV aC, basant-se en textos molt més antics del segle VI, com el Periple massaliota, narració de viatges grega. Partint de l’Ora maritima es féu la hipòtesi que els Ports en general, sobretot aquesta serra del nord, la de Paüls, s’anomenava Mons Sacer, és a dir, Muntanya Sagrada. Els grecs marsellesos haurien recollit aquest apel·latiu dels ibers que vivien a la zona, els ilercavons.

El seu apel·latiu és tant antic com les antigues comunitats que hi habitaren. Propers als Ports trobem espectaculars i importants jaciments, com el del Coll del Moro, un dels pocs jaciments ibers de Catalunya del qual en coneixem la necròpolis. Els poblats de Sant Antoni, dels Castellans, de Sant Miquel, de la Moleta del Remei i de la Ferradura, els jaciments de Sant Jaume d’Alcanar, de Puig de la Nau i del Puig de la Misericòrdia. Semblen molts, però són solament alguns que trobem escampats a banda i banda del gran riu Ebre.

Els Ports s’aixequen orgullosos enmig de la plana, t’observen de lluny quan t’apropes a l’Ebre, com donant-te un avís. La seva disposició, entre la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, converteixen els Ports i, concretament, el Montsagre, en un espai màgic, aïllat, feréstec, amb una forta personalitat pròpia durament sacsejada per les guerres modernes. El 1834, un escamot de 300 carlins s’atrinxerà al castell de Paüls i va ser vençut pel general Santa Cruz. El 1836, el poble va ser reduït a cendres pels lliberals. I durant la Guerra Civil espanyola fou escenari de duríssims enfrontaments, com Pàndols i Cavalls, en el context de la Batalla de l’Ebre, arribant la línia de front a la mateixa Muntanya sagrada i al poble de Paüls. De Paüls parlarem, també de Bot i Prat de Comte.

Però allò que el temps i l’oblit no va poder esborrar, tampoc va poder-ho les bales i les bombes: els esperits que viuen entre les roques esquerdades, els estanys i les fonts, els boscos esquerps, d’una bellesa salvatge i única. Avui acompanyats, malauradament, de fosses sense nom que esperen una vindicació, un record. Ens endinsarem en aquestes «muntanyes sagrades», en les velles tradicions que ens llegà el temps, ara gairebé perdudes, en les llegendes i històries que enfonsen les seves arrels en un passat on les persones dialogaven amb els esperits de la terra.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.