Early Modern European Witchcraft: Centres and Peripheries és una antologia dirigida pels professors d’universitat Bengt Ankarloo i Gustav Henningsen. Ankarloo, que traspassà el 2008, va doctorar-se en filosofia a la universitat sueca de Lund l’any 1971 amb un estudi, avançat al seu temps, sobre els processos de bruixeria. Ankarloo va ser professor de la mateixa universitat. Henningsen, que enguany compta amb 84 anys, és historiador i folklorista. El professor danès, un dels grans especialistes vius sobre la bruixeria escandinava i europea, ha publicat assajos com «The Witches Advocate: Basque Witchcraft and the Spanish Inquisition», que si algun dia tracto la bruixeria basca, també portaré a Llegendàrium.
El llibre que avui ressenyo no parla de la bruixeria a casa nostra però sí que he considerat que, d’entre tots els llibres sobre el tema que cauen a les meves mans, era important fer-ne referència i dedicar-li una ressenya perquè quan es publicà, l’any 1990, els estudis sobre bruixeria estaven pràcticament dominats pels acadèmics del Regne Unit i, en menor mesura, dels Estats Units, que se centraven sobretot en la bruixeria situada a Anglaterra i processos com Salem. Els estudis d’altres països europeus existien, però d’una manera dispersa i poc coordinada. Tenim el cas notable d’en Ginzburg a Itàlia i Caro Baroja a Espanya, per exemple, però a Catalunya, malgrat els esforços d’historiadors com Antoni Pladevall el 1974, encara trigarien uns 30 anys a sorgir amb força.
