Per bruixa i metzinera. Museu d’Història de Catalunya.

«Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya», és el llibre-catàleg que es publicà per acompanyar l’exposició que es celebrà els primers mesos de 2007 al Museu d’Història de Catalunya. Va ser aquesta una exposició que a molts ens impactà, per moltes raons, però una de les principals va ser que aportava una visió renovada del fenomen de la cacera de bruixes en terres catalanes. Per les seves pàgines hi escriuen historiadors com Teresa Vinyoles, Eva Serra, Ignasi Fernández Terricabres o Agustí Alcoberro i també el pioner Antoni Pladevall, que amb el seu assaig de 1974 sobre la bruixeria a Osona va ser un dels primers historiadors a parlar-ne.

El llibre està distribuït en tres grans apartats, la primera està dedicada a la bruixeria a l’edat mitjana en terres catalanes i serveix de marc contextual pel gruix del catàleg, que se centra en la bruixeria de l’edat moderna, durant els segles XVI i XVII. El segon apartat és el context històric i social d’aquests segles i com aquest està íntimament relacionat amb la cacera de bruixes, que ocupa la tercera part del llibre. Una última part, a tall d’epíleg, escrit per Josefina Roma, s’endinsa en la bruixa dins la cultura popular, de l’evolució de la seva figura i de tot de pràctiques i objectes que ens han pervingut fins als nostres dies, com les pedres de llamp, de les que ja vam parlar-ne en una sèrie d’articles. Aquest últim capítol és molt necessari. Nombrosos estudis sobre bruixeria se centren exclusivament en el fet històric i sociològic, però s’obliden de l’etnològic i antropològic.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.