Llegendàrium és una pàgina web dedicada al folklore fantàstic, és per això que en la primera part hem conegut els dramàtics esdeveniments a la Coma de Mont-ros mitjançant els documents del judici, per donar-ne un marc contextual, però en aquesta segona ens centrarem en el folklore, les creences i les llegendes que hi ha al darrere. El folklore hi apareix per tres camins diferents. El primer són les declaracions que no segueixen un patró imposat, un model narratiu i literari. En elles podem trobar-hi espurnes de pràctiques i creences heterogènies: religioses, de salut i màgiques, paral·leles a usos populars d’altres regions catalanes i europees. Però també un mosaic humà complex i, sovint, fosc.
El segon són declaracions que segueixen un model estandarditzat, que durant més d’un segle s’escamparà per Europa. Sigui perquè s’han fet sota tortura o després de la tortura, com les de Jaume de Puyo; sigui perquè hi ha un interès determinat en perjudicar-lo, com les confessions del seu fill. Aquest estereotip al servei del poder es nodrirà de dues fonts. La primera, antecedents erudits i literaris, que arrelen en persecucions de l’època de la República de Roma, força anteriors al cristianisme; la segona i no menys important, la tradició oral i popular, amb motius universals com el de la persona-dimoni o les criatures del malson. Alguns d’aquests motius derivarien de creences religioses difícils de definir que, amb el temps, acabarien sent titllades o transformant-se en superstició.
El tercer camí és aquell que no té a veure amb allò que es diu explícitament, sinó amb allò que s’ha de descodificar fent ús del mètode comparatiu, amb testimonis que s’han recollit a Catalunya i per altres contrades properes. És el mètode més arriscat, perquè els documents són del segle XVI i la majoria de testimonis són dels segles XIX i XX, o d’altres continents que no són l’europeu; però ens serviran per aixecar uns fonaments, que ens permetin entendre millor què va passar a la Coma de Mont-ros. Com a mínim, fer-ne diverses hipòtesis sense tancar-ne cap, algunes contradictòries.
Continguts de la primera part:
Atacs nocturns: el primer assassinat
Casa Puyo: traïcions i punyalades en família
El rumor com a arma: articulant el conflicte
L’ús del terror i la superstició per a controlar persones
Joan de Puyo: una declaració forçada i irreal
Primera part de la declaració de Joan de la Dida
Segona part de la declaració de Joan de la Dida
Les marques del Diable
L’efecte de les tortures en les confessions
La por de les víctimes i el final de Jaume de Puyo
Continguts de la segona part:
La Coma de Mont-ros: context social i econòmic
La nissaga dels Puyo i la metgessa de Montesclat
El bruixot: un motiu folklòric i religiós universal
La fama pública
La transmissió de la bruixeria en el folklore català
De mà en mà, al voltant del foc
Folklore de l’assassinat: banquets i transformacions
Folklore de l’assassinat: les pólvores del Diable
Continguts de la tercera part:
Folklore de l’assassinat: veneficae, verins i galteres
Conductes antisocials i baralles entre famílies
Els infanticidis en la societat baixmedieval i de l’Antic Règim
La importància del nom i la destrucció de la reputació
Cadàvers i assassinats en públic
Retrat psicològic de Jaume de Puyo
Problemes d’interpretació i manca de context
Conclusió: darrere del crim i la superstició
AVÍS: En aquestes tres entrades hi ha violència crua i real, barrejada amb folklore i escenes fantàstiques que poden resultar desagradables a gent sensible. A Llegendàrium hi ha contingut de tota mena, algun molt més familiar i amable, com aquest de les dones d’aigua o aquesta altra entrada dedicada als follets domèstics.
Font de la fotografia de capçalera.
