Caterina Floreta (I): la bruixa de Vic que viatjà a Mallorca

Llucífoc Rofòcal vessant l'or secret. Ministre de Llucifer a Els secrets dels Inferns, un grimori que va ser imprès per primera vegada a la Rambla de Catalunya de Barcelona, el 1835. També apareix al Gran Grimori francès. Tots aquests llibres es venien amb orígens remots, màrqueting de l'època.

L’any 1622 comença una investigació d’un estrany cas que farà que dotze persones siguin tancades a les presons secretes de la Inquisició mallorquina, a Ciutat de Mallorca, a l’indret conegut popularment com la Casa Negra. El procés és atípic d’ençà d’un bon principi, perquè els primers testimonis van voluntaris a la Inquisició, per demanar ajuda. Tenen por, estan desesperats, s’acusen els uns als altres d’intent d’assassinat, d’invocar i voler controlar dimonis, de maleir-se, d’estafa i d’abús. El judici durarà més de quatre anys i se n’encarregaran dos inquisidors generals diferents, Pedro Díez de Cienfuegos, qui no vol implicar-s’hi gaire perquè troba que tot és una bajanada incomprensible, i Andrés Bravo, que és molt més rigorós i expeditiu.

Una de les persones jutjades era una bruixa de Vic, Caterina Floreta, qui era «malalta d’esperits» i que gaudia de gran prestigi com a fetillera. Les altres eren Joan Pujol, apotecari enamorat de Caterina; un frare carmelità mallorquí, Esteve Sierra, que amaga una sèrie d’obscures aficions, relacionades amb el Diable; un familiar de la Inquisició, Jaume Gili, també ciutadà i practicant de la fetilleria; o un morisc granadí, conegut per fer de remeier i bruixot, Llorenç Enríquez, que cau a la seva xarxa gairebé sense voler-ho. Caterina era el personatge més fascinant del grup i es convertí, gràcies a la seva intel·ligència i habilitat social, en un dels membres principals.

Ella i Pujol van ser «contractats» per una família burgesa de Ciutat, els Ballester, per enfrontar-se a un fet suposadament sobrenatural que havia sacsejat la seva vida quotidiana durant molts anys. Un fet darrere del qual hi havia una història personal tràgica, amb morts, rancúnies i misèries ben reals. En arribar els dos catalans, la situació va anar-se complicant i fent-se cada vegada més sinistre, més enrevessada. Finalment Caterina s’entregà voluntàriament al Sant Ofici. Per què va fer-ho? Quins fets, alguns terribles, altres tragicòmics, van esdevenir-se? En aquesta primera part, com tenim moltes veus contraposades, sovint contradictòries, resseguirem el fil de manera cronològica, fins a on puguem. Assentarem les bases del context històric, individual i social de la Mallorca de 1621-22. I també coneixerem els seus protagonistes.

L’autor que estudià el cas de Caterina Floreta va ser Bartomeu Prohens, filòsof i antropòleg ciutadà. En aquest article parlarem sovint del llibre de Prohens, així com altres assajos relacionats amb la bruixeria mallorquina històrica. També compararem la situació i pràctiques de Caterina amb el folklore popular, de Mallorca i de Catalunya, o amb altres testimonis documentals de bruixes i bruixots mallorquins i catalans, especialment d’Osona d’inicis del segle XVII. En el segon i últim article, descriure’m tota la situació a Ciutat, com es va desenvolupar i acabar, també comentarem alguns dels ritus i conjurs, comparant-los amb altres testimonis que també els van emprar, de la mateixa època, anteriors i posteriors.

Continguts:
Els orígens i la psicologia de Caterina Floreta
La relació entre la bruixeria i l’Església a la vida de Caterina
Context: bruixeria i bandolerisme a Mallorca durant la dècada de 1620
L’inici dels problemes dels Ballester
Els doblers dels avantpassats
Una conxorxa estranya, un tresor amagat i la màgia dels musulmans
El mal d’esperit i «la Reina»
L’arribada a Ciutat de Mallorca

Altres casos que hem analitzat a Llegendàrium, i que us recomanem recuperar abans de llegir aquest, són els de Joana la Negra, bruixa del Lluçanès, o el del bruixot llobater, Pere Torrent, de les Encies.

Joana la Negra (I): els primers anys d’una bruixa catalana del segle XVII

Pere Torrent (I): en companyia de llops

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.