L’any 1622 comença una investigació d’un estrany cas que farà que dotze persones siguin tancades a les presons secretes de la Inquisició mallorquina, a Ciutat de Mallorca, a l’indret conegut popularment com la Casa Negra. El procés és atípic d’ençà d’un bon principi, perquè els primers testimonis van voluntaris a la Inquisició, per demanar ajuda. Tenen por, estan desesperats, s’acusen els uns als altres d’intent d’assassinat, d’invocar i voler controlar dimonis, de maleir-se, d’estafa i d’abús. El judici durarà més de quatre anys i se n’encarregaran dos inquisidors generals diferents, Pedro Díez de Cienfuegos, qui no vol implicar-s’hi gaire perquè troba que tot és una bajanada incomprensible, i Andrés Bravo, que és molt més rigorós i expeditiu.
Una de les persones jutjades era una bruixa de Vic, Caterina Floreta, qui era «malalta d’esperits» i que gaudia de gran prestigi com a fetillera. Les altres eren Joan Pujol, apotecari enamorat de Caterina; un frare carmelità mallorquí, Esteve Sierra, que amaga una sèrie d’obscures aficions, relacionades amb el Diable; un familiar de la Inquisició, Jaume Gili, també ciutadà i practicant de la fetilleria; o un morisc granadí, conegut per fer de remeier i bruixot, Llorenç Enríquez, que cau a la seva xarxa gairebé sense voler-ho. Caterina era el personatge més fascinant del grup i es convertí, gràcies a la seva intel·ligència i habilitat social, en un dels membres principals.
Ella i Pujol van ser «contractats» per una família burgesa de Ciutat, els Ballester, per enfrontar-se a un fet suposadament sobrenatural que havia sacsejat la seva vida quotidiana durant molts anys. Un fet darrere del qual hi havia una història personal tràgica, amb morts, rancúnies i misèries ben reals. En arribar els dos catalans, la situació va anar-se complicant i fent-se cada vegada més sinistre, més enrevessada. Finalment Caterina s’entregà voluntàriament al Sant Ofici. Per què va fer-ho? Quins fets, alguns terribles, altres tragicòmics, van esdevenir-se? En aquesta primera part, com tenim moltes veus contraposades, sovint contradictòries, resseguirem el fil de manera cronològica, fins a on puguem. Assentarem les bases del context històric, individual i social de la Mallorca de 1621-22. I també coneixerem els seus protagonistes.
L’autor que estudià el cas de Caterina Floreta va ser Bartomeu Prohens, filòsof i antropòleg ciutadà. En aquest article parlarem sovint del llibre de Prohens, així com altres assajos relacionats amb la bruixeria mallorquina històrica. També compararem la situació i pràctiques de Caterina amb el folklore popular, de Mallorca i de Catalunya, o amb altres testimonis documentals de bruixes i bruixots mallorquins i catalans, especialment d’Osona d’inicis del segle XVII. En el segon i últim article, descriure’m tota la situació a Ciutat, com es va desenvolupar i acabar, també comentarem alguns dels ritus i conjurs, comparant-los amb altres testimonis que també els van emprar, de la mateixa època, anteriors i posteriors.
Continguts:
Els orígens i la psicologia de Caterina Floreta
La relació entre la bruixeria i l’Església a la vida de Caterina
Context: bruixeria i bandolerisme a Mallorca durant la dècada de 1620
L’inici dels problemes dels Ballester
Els doblers dels avantpassats
Una conxorxa estranya, un tresor amagat i la màgia dels musulmans
El mal d’esperit i «la Reina»
L’arribada a Ciutat de Mallorca
Altres casos que hem analitzat a Llegendàrium, i que us recomanem recuperar abans de llegir aquest, són els de Joana la Negra, bruixa del Lluçanès, o el del bruixot llobater, Pere Torrent, de les Encies.
Joana la Negra (I): els primers anys d’una bruixa catalana del segle XVII
