Caterina Floreta (II i final): el joc del Diable

La mà de Glòria, també era un fetill que emprava Caterina Floreta. Més informació a sota.

En la primera part de l’article vam contextualitzar els temps i la societat de Caterina Floreta, i també vam descriure les seves tèrboles relacions amb alguns membres de l’Església, els problemes de la família ciutadana, els Ballester, o els altres personatges de la conxorxa, com el frare carmelità Esteve Sierra, qui era un ferm practicant de la fetilleria i el diabolisme. Caterina havia intentat fugir de la Plana de Vic a França, juntament amb el seu amant, l’apotecari Joan Pujol, en un dels moments més durs de la persecució contra bruixes i bruixots, cap a l’any 1620. Va haver de tornar a Catalunya i s’escapà de les presons de la Inquisició fins a dues vegades, gràcies a la intervenció de dos frares. En aquest punt va ser quan van contactar-la, per «contractar-la» arran d’un estrany cas que pertorbava la vida d’una família rica de Palma, els Ballester.

La seva fama com a fetillera entre els eclesiàstics, especialment la seva suposada capacitat o condició d’estar «malalta d’esperits», és a dir, de ser posseïda per dimonis i difunts o de contactar en trànsit amb ells a través d’un misteriós alter ego, que ella anomenava «la Reina», va fer que, en arribar a Palma, demanés veure immediatament els Ballester i el dimoni que els assetjava, un follet o «negret» d’acord amb el folklore mallorquí, tot fet d’ombres, que feia anys que, sempre suposadament, s’apareixia a la família, causant diversos esdeveniments estranys i portant a tots els seus membres al límit dels nervis i la por. En aquesta situació van intervenir-hi una sèrie de personatges, cadascun d’ells més estrafolari i curiós que l’anterior, que es movien entre l’estafa, la superstició i la pràctica tradicional. D’ells en vam parlar al primer article. Com Llorenç Enríquez, un convers que feia de remeier, originari de Granada i que havia fugit a Mallorca.

D’ençà que Caterina arriba a Palma, juntament amb Joan Pujol i una anciana, Margarida Catalana, els esdeveniments es precipiten d’una manera vertiginosa. Tot allò que s’havia covat durant anys, acabarà explotant en un escàndol social i apagant-se a les presons secretes de la Inquisició mallorquina. Volaran els ganivets, a vegades literalment, les acusacions i delacions, la mesquinesa de l’ésser humà es farà present i, també, situacions que avui ens són incomprensibles o molt difícils d’interpretar. Va ser tot plegat una simple estafa que va anar a més? Hi creia, algun dels seus protagonistes, en tot allò que feia? Ho veurem a continuació.

És aquesta una història que, de ben segur, eventualment arribarà a mans d’algun novel·lista. Esperem que sigui hàbil, perquè la història s’ho val. De moment, coneguem els estranys esdeveniments i el seu desenllaç.

Continguts:

El conflicte de la família Ballester i l’hereu mort
«Alçar figura» i el primer dia a Mallorca
Malediccions, fetilleries i romanços
Entre la superstició, la follia i la por
La processó de difunts de la Revetlla de Sant Joan
Una Església pragmàtica i un Inquisidor avorrit
Una conclusió dramàtica… o no tant?

Primera part:

Caterina Floreta (I): la bruixa de Vic que viatjà a Mallorca

 

Ressenya:

Caterina Floreta, una bruixa del segle XVII. Bartomeu Prohens

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.
Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.