La sèrie d’articles del mes de juny no estaria complerta si no donem un cop d’ull a altres contrades europees. Sortir de Catalunya ens permetrà veure les similituds i les diferències amb les nostres celebracions, quines són les tradicions que han perviscut o desaparegut al llarg del temps i, en resum, aprendre com terres forasteres viuen i gaudeixen del solstici d’estiu. Un tret molt important és, com veurem, que malgrat les diferències idiomàtiques, religioses o culturals, la revetlla i el mateix dia de Sant Joan és una festivitat amb tot un seguit de tradicions que, amb més o menys particularitats locals, trobem estesa arreu del continent europeu d’una manera, curiosament, amb molta continuïtat en els seus motius i costums simbòlics.
Alguns d’aquests motius comuns són: la celebració del Sol en el seu punt climàtic; encendre fogueres i saltar-les; posar branques de determinades espècies –com arç blanc o llorer– a portes i finestres per protegir-les; cercar les falgueres màgiques que «floreixen» –la falguera és una herba que no floreix–; collir herbes, perquè es pensa que durant la revetlla assoleixen gran poder; emprar les aigües de rius, de mar, de pous o d’estanys en ritus d’endevinació o fetilleria; fer banys de salut sense roba; realitzar balls rodons i cantar cançons relacionades amb l’amor; la importància del sexe i l’erotisme; aixecar arbres solsticials; el tracte amb esperits –genii o numens– molt particulars d’aquest temps. I, sempre, gaudir fent molta gatzara.
Més enllà de l’alegria, l’amor i els jocs, hi ha rituals relacionats amb les collites, el bestiar i el temps cíclic. El cercle, sigui en forma de corona de flors, de decoració floral, de dansa o de pintura, és omnipresent la revetlla i el dia de Sant Joan. Aquest cercle del cel ens remet a uns temps on en lloc de pensar «linealment», com avui, es pensava de manera «circular». La concepció de la realitat, en la mentalitat tradicional, fa un gir complet la nit del solstici d’estiu. És la revetlla de Sant Joan una nit on tot gira al voltant del cercle solar, de l’anell de foc.
