Ritus i tradicions d’abril (I): la renovació de la terra, Sant Jordi i els matadracs

Vida de Sant Jordi, Alexander Barclay, 1515

L’inici de la primavera és un temps d’impuls i de força. Com vam veure a l’anterior article de març, el començament de l’any agrícola i astronòmic, en el passat, era després de l’equinocci de primavera. La vida ressorgeix i es renova i, com sempre diem, no pot entendre’s aquesta idea sense tenir present que, en el passat, els treballs del camp i, per extensió, el pas dels astres i la seva evolució, el Sol, la Lluna i les estrelles, marcaven el ritme de la vida. La gran majoria de la població eren pagesos, tota la societat depenia del treball del camp, l’agricultura va portar a la sedentarització i el camp era la base de la vida social i urbana. Durant l’hivern pràcticament no es podia treballar-lo, però en arribar la primavera tornaven les feines de pagès, començava la promesa d’un nou any.

Això també ho trobem en l’etimologia del seu nom, abril. La teoria més àmpliament acceptada és que ve del llatí aprilis, que derivaria d’aperire, «obrir», el mes on trobem el cicle lunar que obre un temps nou. També fa referència a l’opertura de les flors i les fulles que, en elles mateixes, són símbol de vida nova. El nom grec per la primavera ánixi, significa això, «obrir». Una altra teoria, que pot ser complementària a aquesta, és que el seu nom faci referència a la deessa Afrodita, perquè aquest mes estava dedicat a la deessa de l’amor, Venus dels romans. Així, abril derivaria d’Aphrilis, el mes d’Afrodita, la deessa de l’amor, del sexe, de les relacions humanes, la joventut i la vida. El seu equivalent etrusc, Apru, també podria trobar-se en el rerefons d’aquesta etimologia.

Les tradicions d’abril del Principat estan marcades, sobretot, per dos esdeveniments, el Cicle Pasqual, d’ell en parlarem en el segon article del mes, juntament amb la mona i el final de la Setmana Santa. I la festa de Sant Jordi, festa de l’amor, de les flors i dels llibres. A més a més, també coneixerem altres tradicions, de l’Antiguitat i de temps més propers, però on ens endinsarem en detall és en la figura de Sant Jordi: quins són els seus orígens històrics? i els seus antecedents mítics? Quines llegendes del sant eren populars a Catalunya? Quan es va instituïr la seva Diada, per què? I la festa de les roses o dels llibres?

Continguts:
Veneràlia: els ritus de renovació
Venus Verticòrdia: la que canvia els cors
Tradicions de roses i enamorats
Llegendes de Sant Jordi, l’espasa de Catalunya
Els matadracs en els mites indoeuropeus: orígens mítics de Sant Jordi
Les Croades, el Cavaller Verd i la Llegenda Àuria: orígens històrics de Sant Jordi
La Diada de Sant Jordi a Catalunya

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Més articles de llegendes clàssiques de Catalunya:

Quatre barres de sang (I): Guifré el Pelós a les Gestes dels comtes de Barcelona

Quatre barres de sang (II): Orígens i història de la llegenda

El drac del Coll de Canes (I): mirall i llança, motius de les versions orals

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.