Ritus i tradicions d’agost (II): el temps de les dues llunes

Lluna minvant, també coneguda a Catalunya com a Lluna vella

En aquesta segona entrada dedicada a les tradicions del mes d’agost ens centrarem en aquelles que es duen a terme al camp i que antigament vertebraven la vida rural. Encara avui podem trobar restes d’aquestes tradicions, ja molt oblidades i a punt de desaparèixer. No solament han canviat o mort per l’èxode de dècades del camp a la ciutat, especialment a les dècades dels 60 i 70 del segle passat, també pel llarg procés de transformació de tota una forma de viure i entendre el món.

Observant atentament algunes d’elles, com les que tenen a veure amb les pedregades, trobarem que aquests canvis fins i tot afecten el món que ens rodeja, amb l’acusat escalfament de les temperatures i les estacions cada any més seques. Perquè agost, fa unes dècades, era el temps de les temudes pedregades, fenomen atmosfèric avui difícil de veure a Catalunya. Per exemple, una rondalla molt estesa fa segles per les nostres terres era que els violents llamps i trons eren cosa del Diable, que volia destruir l’home i portar-lo pels camins de la perdició. Així, creà el tro per espantar homes i dones. I Crist, en veure la jugada maligne del Diable, va fer el llamp per prevenir els homes del terror que s’apropava.

Moltes altres creences avui en dia s’han escolat per les esquerdes del temps i, perdut el context humà i les persones que les transmetien, s’han perdut. Són, per exemple, les tradicions i llegendes lligades als sants, com l’antiquíssima de l’aigua miraculosa de Sant Magí, patró de Tarragona, o la popular i sangonosa de l’escorxat Sant Bartomeu, patró de Sants. Moltes d’aquestes llegendes populars de sants, no canòniques, es remunten a un temps boirós de difícil datació. Així, per exemple, en els fets que emprèn Sant Magí en la seva llegenda no hi trobareu gaires diferències amb els que fan alguns bruixots o mags de l’antiguitat, però aquí ell no els obra sinó que és Déu qui els fa.

Totes aquestes tradicions, del camp i de sants, de llegendes populars i costums oblidats, ens parlen d’uns temps que també formen part de nosaltres, de qui érem i, potser, de qui som. Més enllà d’observar-les amb paternalisme o superioritat, hauríem d’entendre que elles formen part d’un context històric respectable, el dels nostres avis i àvies.

Si vols recuperar la primera entrada de ritus i tradicions d’agost, pots seguir aquest enllaç:

Ritus i tradicions d’agost (I): entre el solstici d’estiu i l’equinocci de tardor

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.