La pesanta és la versió més famosa de dimoni del malson en el folklore català. Quan la van recollir els folkloristes Sara Llorens i Rossend Serra i Pagès, a principis del segle XX, els hi va oferir una sèrie d’enigmes. Era dimoni, l’espectre d’un mort, l’esperit desdoblat d’un bruixot, un follet? Era invisible o tenia forma visible? I si en tenia, quina? S’anomenava pesanta o amb altres noms? Durant el segle XX s’encotillarà en forma de gos i amb el nom que la coneixem. La seva «evolució» forma part de la folklorització i infantilització que patí gran part del folklore popular, de tradició oral, durant el segle passat arreu d’Europa. En aquesta entrada coneixerem com la pesanta va anar adaptant-se als canvis de la societat, tornant-se inofensiva i deixant pas a una nova fornada de terrors nocturns que, en lloc de mà foradada o forma bestial, porten ganivet, bogeria i verí.
Però com era la pesanta? Quan Llorens i Serra en recolliren els testimonis van trobar-se amb un personatge que, fos com fos, encara mantenia un tarannà ferotge, fantasmagòric i primari, dominat per la fam. Ombra freda que fa el treball del cuc, larva oblidada i sense nom que vol devorar el somiador per dins perquè n’anhela la seva intensitat. Travessa portes i parets, salta de ment en ment per les esquerdes dels somnis. En l’ofec que causa hi ha una profunda llavor que floreix d’ansietat. En l’insomni que genera, la visió al·lucinada i dolorosa del malalt. En els malsons, la seva capacitat de pervertir la capacitat creativa i generadora de realitats. És la compulsió de la no-vida, el ressò persistent del buit, que espera pacientment el seu moment. Com el cuc que rosega el cadàver.
Desfarem el garbuix cap enrere, fent comparatives amb altres personatges equivalents del foklore europeu i universal, recolzant-nos en tot allò que hem vist en la primera entrada per poder donar una sèrie d’hipòtesis a totes aquestes preguntes que hem sembrat. Pel camí, coneixerem la pesanta a través dels diferents testimonis i folkloristes com els esmentats Llorens i Serra, o altres de Catalunya i d’arreu d’Europa.
Continguts de la segona entrada:
La pesanta i les formes de bèstia en el folklore europeu
Les bèsties que ofeguen: plomes, pèls i urpes
Follet, bruixot, dimoni o malson? Malentesos
Fixant la forma de la pesanta: el segle XX
D’un dimoni espantós a un ésser ridícul i torna a començar
Continguts de la primera entrada:
Alu, lil i altres dimonis de l’antiguitat
Làmies, íncubes i la recreació medieval del dimoni del malson
Paràlisi del son i la mort sobtada en infants
Sandmann i els protectors dels somnis en el folklore europeu
Sonalls, mòbils, gorres de cop i altres objectes per protegir a la mainada
Fórmules oracionals i cançons per protegir-se dels malsons
El malson (I): orígens dels dimonis del malson i costums de protecció
Continguts de la tercera entrada:
La cruïlla entre el folklore de bruixots i els dimonis del malson
Atacs nocturns a la mainada
Els malsons i els difunts
Els grans de mill i la mà foradada
Les tasques impossibles i Lo follet de Verdaguer
