Feia dos anys llargs que a Llegendàrium no publicàvem cap entrada dedicada en exclusiva a la bruixeria. Era de justícia que la primera que reprèn el tema, sobretot en l’àmbit de les llegendes i les creences, estigués dedicada al Gran Boc, conegut cap als Pirineus com el boc de Biterna i a la Catalunya central, Bersabuch. En aquesta primera part assentarem les bases històriques, d’ençà del segle XV, quan el boc de Biterna apareix en desenes de judicis, fins al XXI, quan el Gran Boc es converteix en icona pop, estampat en tasses de cereals i portades de discos, o com a protagonista de sèries per a adolescents i estrafolàries teories de la conspiració.
També deconstruirem estructuralment i motiu a motiu el prat, l’indret de trobada amb el Diable, establint comparacions entre narracions folklòriques, documents històrics i l’espai físic, caminant-lo. Per què és cabdal entendre en quin territori es mou, per compendre millor aquesta figura de la cultura popular.
En la segona i última part deixarem la història de banda i parlarem de folklore, de llegendes i tradicions on apareix el mascle cabró; la relació de la cabra i els dimonis en el folklore català i europeu; farem diverses hipòtesis del seu simbolisme i de què podria representar en un context rural, parlant d’oficis tradicionals com el de pastor i també el compararem amb altres representacions iconogràfiques, amb personatges i déus o esperits de les religions i mites de la Prehistòria i l’Antiguitat. Això ens ajudarà a esbrinar quina part és construïda amb el pas del temps, agafant iconografia de diverses fonts més o menys erudites, i quina part rau en les creences populars, sovint d’una manera molt senzilla.
No parlarem aquí de la fórmula alta fulla i altres, tampoc de l’homenatge diabòlic, què es deia que feien els bruixots als aquelarres o de la bruixeria en general. Tot això ho deixo per altres entrades. En aquestes dues ens centrarem en la figura del Gran Boc. Aquest ésser d’ombres, molt alt i amb cap de cabra, va molt més enllà del topònim Biterna, més enllà de les fronteres de la Catalunya moderna o de divinitats com el grec Pan o el gal Cernunnos. Anomenat, en diferents contrades, com l’Home Negre, el Cavaller de Negre, el Bell Gentilhome, el Fosc o el Vell, se l’ha identificat com el Rei de les Fades, el líder de la Cacera Nocturna o el senyor dels espais salvatges dels boscos, de la ment i del cos. També se’l coneix com, simplement, el Diable.
Continguts:
El castell de Biterna i les heretgies del segle XIII
Els prats del boc als Pirineus, entre els segles XIV i XVI
Bersabuch: els segles XVII i XVIII a la Catalunya central
L’era del Diable: deconstrucció de l’indret on se celebra l’aplec
La Cabra de Mendes: l’estereotip del Gran Boc del segle XVIII al XXI
Una nota final
*
Aquestes dues entrades substitueixen a l’antiga entrada del boc de Biterna, publicada el 2017, que retirarem de Llegendàrium. Són entrades noves del tot.
