Les dones han protagonitzat, també a Catalunya, nombroses llegendes de fantasmes, el que s’anomenava ànimes en pena o, més recentment, espectres. N’hi ha de bondadoses, que tornen d’entre els morts per ajudar als seus éssers estimats; n’hi ha de venjatives, que no descansen fins a fer pagar el mal que els hi han fet. Aquestes dues són les figures més clàssiques. Però també hi ha d’altres figures espectrals menys habituals, més complexes. Fantasmes femenins que ens parlen de l’obsessió, del lent corcar de la bogeria, de les emocions extremes i descontrolades, assedegades de foscor; o del desig i la tristesa d’un temps passat, que ja no tornarà, de l’inexorable pas del temps i la desaparició de la innocència, d’oportunitats fallides i derrotes dramàtiques, que desmunten peça a peça. És com si ens volguessin dir: vigila, perquè tu podries ser jo.
Conèixer-les, prestar atenció a les seves històries, és endinsar-se en un laberint de llum melancòlica, de miralls que ens retornen reflexos deformats de nosaltres mateixos. Avui n’escoltarem un bon grapat, ens endinsarem en el bressol del Montseny i les Guilleries, baixarem per valls i pujarem cingleres, del Garraf al Solsonès. També coneixerem espectres d’altres contrades d’Europa. Serà el primer de dos articles on ens centrarem en fantasmes de dones. Elles esperen que els hi prestem un segon, una estona del nostre temps, solament una mica de vida tèbia i canviant, perquè escoltem el que han d’explicar-nos. Per mostrar-nos la imatge glaçada i fixa en la qual romanen.
