En l’anterior entrada ens hem centrat en les formes bestials, peludes o d’au de la pesanta, i també en la seva relació amb personatges genèrics com els follets. Queden altres formes de les quals només n’hem parlat superficialment: les llegendes amb persones que surten del seu cos amb l’ànima lliure i ataquen als dorments; aquelles altres on el folklore dels dimonis del malson es barreja amb el dels bruixots que maten criatures ofegant-les; o les que es troben a mig camí amb les llegendes de morts, difunts furiosos que cerquen als vius per xuclar-los la vida i que poden participar dels seguicis nocturns.
El dimoni del malson en forma de vella o de vell és un personatge que també pertany al folklore universal, de tots els continents. D’alguna manera és el revers fosc dels pares. Si les mares o les mainaderes són les que posen a dormir als nens, aquelles que els han parit, protegeixen i alimenten, les velles inhumanes de l’imaginari col·lectiu són tot el contrari, són aquelles que volen menjar-se els nens. El fet que sigui la cara contrària a la mare protegeix i nodreix, de l’àvia bondadosa que té cura dels seus néts, pot ser una de les raons de la seva universalitat. El difunt venjatiu, l’espectre del viu que ha mort abans de temps, que entra a les cases pel forat del pany o per les esquerdes de les finestres per assaltar a la gent que descansa, també és força comú. Està al centre d’un brou que també donarà personatges del folklore modern com el vampir.
Aquesta és l’última entrada que dediquem a la pesanta, per això conclourem endinsant-nos en altres motius i temes que són presents en les seves llegendes, com els grans de mill, la mà foradada i les tasques impossibles. No serà, però, la darrera que dediquem als dimonis del malson.
Continguts de la tercera entrada:
La cruïlla entre el folklore de bruixots i els dimonis del malson
Atacs nocturns a la mainada
Els malsons i els difunts
Els grans de mill i la mà foradada
Les tasques impossibles i Lo follet de Verdaguer
Continguts de la primera entrada:
Alu, lil i altres dimonis de l’antiguitat
Làmies, íncubes i la recreació medieval del dimoni del malson
Paràlisi del son i la mort sobtada en infants
Sandmann i els protectors dels somnis en el folklore europeu
Sonalls, mòbils, gorres de cop i altres objectes per protegir a la mainada
Fórmules oracionals i cançons per protegir-se dels malsons
El malson (I): orígens dels dimonis del malson i costums de protecció
Continguts de la segona entrada:
La pesanta i les formes de bèstia en el folklore europeu
Les bèsties que ofeguen: plomes, pèls i urpes
Follet, bruixot, dimoni o malson? Malentesos
Fixant la forma de la pesanta: el segle XX
D’un dimoni espantós a un ésser ridícul i torna a començar
