Aquesta és la primera part d’un recull de rondalles, anècdotes màgiques i tradicions que he anat publicant a les xarxes socials, gairebé totes estan escrites o reescrites per mi.
…jo me untí amb ungüents dejús les aixelles i en ser untada tota nua, me’n aní per la xemeneia dient: “Dejus fulla!, dejus fulla! Jo em don al Dimoni!” I me’n anava per los aires a Pedraforca. I allí ja trobí lo Dimoni com a home que estava ballan amb totes…
Jacoba Ricarda, la Pellissona. 1619
El Gorg del Diable
D’on ve el nom del Gorg del Diable? Ara us explicaré la llegenda d’aquest enigmàtic gorg de Llorà, a la Vall del Llémena, on trobem antics i poderosos llocs com el puig de la Banya del Boc, l’altiplà de Cabrera i la serra de Collsacabra, a redós d’on viu aquest que ara us fa d’intermediari entre els esperits i la imaginació. El vespre fosc, de pluja i boira, ens acompanya, així que agafeu lloc a la vora del foc i no feu cas dels sorolls que escolteu…
Fa menys temps del que us imagineu, al puig de la Banya del Boc, hi vivia un dimoni que s’estimava a la gent de Llorà. L’aliança del poble amb ell venia de ben antic, i al puig hi aixecaven fogueres en el seu honor, hi ballaven fins a la matinada al so de la seva flauta feta de canya i hi feien l’amor i eren feliços. No penseu que era un dimoni cruel i malvat. Vivia al puig abans que homes i dones hi arribessin. I hi viurà quan hagin marxat. Feia créixer les collites abundoses i protegia el poble de malvestats, pestes i guerres. Era el guardià del territori, amb la seva flama els inspirava i amb la seva forca els guiava.
