Alma Cubrae: El cobrador d’ànimes, és el primer còmic d’una saga que promet ser una de les més espectaculars de la fantasia èpica actual. Espectacularitat que comença per la mateixa edició, en cuir i tons platejats, d’altíssima qualitat i gran format, que ja t’avisa de què en el seu interior hi haurà sang, acer, màgia i tocs d’humor negre, en un món d’aventura i fantasia desbocada molt original, que remet a històries d’Alta Fantasia sense concessions a realismes, però amb un to fosc, proper al gènere de fantasia conegut com a «grimdark», d’autors com Joe Abercrombie, i als còmics d’espasa i bruixeria dels anys 80 i revistes com la francesa Métal hurlant, l’americana Heavy Metal o la britànica 2000 AD, d’on van sorgir joies com Sláine, i que no tenien complexes en barrejar-se amb altres gèneres, com el terror –n’hi ha, ja ho veureu–, la ciència-ficció –les criatures màgiques, les impossibles arquitectures– o l’erotisme –hereu del còmic dels anys 70 i 80–.
Aquesta primera entrega és una introducció als personatges i a la situació del món d’Euraclea, un continent fundat per homes i dones que en els seus orígens van haver d’enfrontar-se a unes totpoderoses criatures pròpies de la ciència-ficció i la màgia negra, dominades per uns enigmàtics druides. D’aquest enfrontament naixerà la Guàrdia Blanca, orde de cavallers que s’encarreguen de combatre gegants i druides i mantenir la pau. Amb la pau, dues de les tres ciutats principals fundades pels colons originaris s’enfrontaren entre elles. Això va portar que un enigmàtic personatge, el Rei Vagabund, que recorda a una de les facetes del Campió Etern i a aquell cimmeri de Robert E. Howard que tots tenim present, intervingués, derrotant els reis corruptes i proposant una aliança entre ambdues ciutats a través d’un futur matrimoni entre la seva filla, Ivy, i l’hereu d’Ansburg. Però just quan s’han de casar, als límits de la frontera coneguda pels homes, sorgeix un poder nou i fosc liderat per Ademar de Porquerisses, autoproclamat comte dels pantans i… un colós nascut de la mateixa nit… Així comença el còmic, vist a través dels ulls d’Igor el Boig i Bernat de Cors, que comanda la patrulla de la Guàrdia Blanca encarregada de descobrir què està passant.
Aquest ambient de terra de frontera també recorda al western i als cants de gesta medievals, perquè l’addictiva narració d’en Gonzalo Torné de la Guardia i Sergio Sandoval beu de moltes fonts que els verdaders amants del còmic sabran apreciar. I si coneixeu els personatges creats pel grup de recreació i espectacles medievals gironí, Alma Cubrae, encara ho gaudireu més, doncs estan molt ben caracteritzats en els seus diàlegs i accions, el silenci sepulcral i la foscor imponent de Mordekay, la bogeria satírica, humorística i imprevisible d’Ademar, la noblesa amb un fons dramàtic i terrible d’Igor… tot esperant que Ivy i la resta de personatges tinguin oportunitat d’aparèixer en següents entregues. Si heu assistit a espectacles seus, podreu escoltar fàcilment la seva veu en els personatges. I si no coneixeu els personatges, tampoc és cap problema, perquè la trama està molt ben resolta i s’explica d’una manera àgil, mitjançant recursos propis del còmic. És una molt bona manera d’iniciar-se en el món creat pels germans Jordi i Ángel Rodríguez.
Punt i a part és la feina de Sandoval, perquè l’èpica no solament està en la narració i en els personatges, sinó també en el dibuix, que llueix gloriós amb el color de Mado Peña i el gran format, que permet al dibuixant lluir-se amb totes les seves capacitats que, els seguidors del còmic coneixen de sobres en la seva etapa a Arrow o Batman: Legends of the Black Knight. Abans parlava de les ciutats impossibles, però també hi ha èpica en els foscos pantans i les seves monstruoses criatures, en el dinamisme de les composicions i l’ús de les vinyetes durant els combats, en l’ús de la profunditat de camp en la presentació de personatges com Mordekay, i en les explosions de sang i acer. En aquest punt es nota que els autors han tingut en compte les armadures i estètica dels espectacles d’Alma Cubrae, que solen oferir un magnífic ventall en les seves armes i armadures, tant en arnès blanc i armadures completes del segle XV, com de més antigues de l’alta edat mitjana, que forgen i confeccionen ells mateixos.
Gràcies a l’èxit de la primera entrega ja està anunciada la següent, on podrem seguir gaudint d’aquest món fantàstic dels Alma Cubrae, fantasia que no demana permís a ningú, que es desplega esplendorosa i amb tota la força com un cop de martell, que pot agradar tant a aquells que coneixen molt bé les referències de les quals beu, com a nouvinguts al món del paper i el dibuix.
Si voleu saber-ne més d’Alma Cubrae, podeu llegir la completa entrevista que els hi vaig fer: Passió per la història i la fantasia
