Avui, la Festa Major de la Vila de Gràcia és una de les celebracions més importants i famoses de la ciutat de Barcelona. Els seus carrers guarnits ens embolcallen al pas dels somnis, caminem al seu voltant i, de sobte, criden alguna cosa molt més profunda que el mer plaer estètic, que també, o la meravella que ens retorna a l’infantesa, amb qui ens retrobem gràcies al conjur dels veïns i veïnes que han dedicat hores i hores a la seva confecció, creant una màgia propera a la disfressa, a transformar-se en un alter ego, en una altre ésser. A la il·lusió.
Els carrers, per uns dies, no són els carrers quotidians: Són una jungla, una ermita medieval, un cementiri esgarrifós, un OVNI per on entrar i sortir, el fons d’un mar steampunk, el ventre d’una bèstia gegant, l’escenari d’una pel·lícula romàntica o una divertida evocació daliniana. Perquè fer present el que no hi és, fent desaparèixer el jo, és quelcom que fan els nens i els mags.
Quin és el secret dels guarnits de la festa major de Gràcia? Per què hi ha quelcom en ells de fascinant? Potser això és una d’aquelles coses que val més no encotillar, no definir. I, simplement, viure-la i gaudir-ne! El secret el trobarem en la seva història, en la seva vida.
Viatgem al passat per descobrir-lo.
