La Vella Quaresma és, avui, una tradició que sobretot pertany al regne de la mainada. Però no sempre va ser així, al contrari. Caracteritzada com un personatge entranyable, que es penja a les escoles i que té set potes que van tallant-se a mesura que s’acaba el temps quaresmal i, al final, com el Rei Carnestoltes, es crema.
En realitat, a la Vella la podem trobar arreu d’Europa, així com personatges anàlegs a aquesta i la tradició de les set potes o altres, com serrar-la per la meitat o cremar-la, especialment a les cultures del Mediterrani. Coneixerem moltes altres tradicions de la Vella de l’hivern, tant les del Mediterrani –Itàlia, Grècia, l’Occitània– com les d’altres contrades més al nord del continent, amb variants i particularitats relacionades amb les del sud: Escòcia, França, Finlàndia, Rússia o Suïssa. Veurem les implicacions que això té en relació amb el cicle hivernal i agrari, amb la Cacera Salvatge o amb la bruixeria.
També farem un viatge invers cap als seus orígens. En lloc de començar per les arrels i, d’elles, anar avançant cap endavant, ho farem a l’inrevés: començarem parlant dels testimonis catalans més antics, i anirem desfent el cabdell veient exemples d’arreu d’Europa, fins a arribar a les deesses, esperits o representacions més antigues de les «Velles de l’hivern», que coneixem. D’aquesta manera, podrem comprendre el significat d’aquesta figura que avui, a Catalunya, va associada al món infantil.
Per acabar, farem un breu repàs al significat de l’ascetisme i el dejuni en tradicions religioses d’arreu del món, centrant-nos especialment en les que ens són més properes.
Continguts:
La tradició de la Vella Quaresma: iconografia i significat
Serrar la Vella, La Caremma i altres variants d’arreu del Mediterrani
La Mi-Carême i els possibles orígens de la Vella Quaresma
La Cauchevieille: els Evangelis de les Filoses, les caceres i les velles dels malsons
Cailleach, Baba Yaga, Akka i altres Senyores de l’hivern europees
L’ascetisme de la Quaresma: la dieta en els cultes religiosos