Un dels moments cabdals del mes de març és quan, a l’hemisferi nord, torna la primavera, generalment el dia 20, també el 21 o el 19. Si a l’entrada anterior vam parlar de les últimes fuetades de l’hivern, expressades per la figura de la Vella Quaresma, la segona part de març és totalment diferent. És un temps caracteritzat per la resurrecció de la vida, per l’esclat de foc que empenta a tota la resta de l’any, el retorn de la llum i el color. Ja cap al 2 de febrer s’iniciava de nou la pujada del Sol als cels, com vam veure amb la Candelera, que deixava enrere la seva condició de Sol-nen per recobrar més força, força que amb l’entrada de la primavera ja és plena.
En tots els articles dedicats als mesos de l’any he parlat de festivitats o tradicions que precediren a les catalanes. És una manera d’entendre la base del significat i les arrels de les festivitats religioses o tradicionals que avui se celebren a Catalunya, de base cristiana. A vegades podem trobar-hi una connexió ben clara, com a les festivitats dels difunts dels antics romans i els celtes i les de Tots Sants o la relació entre Nadal i les festes del naixement del Sol; altres, no podem fer una connexió directa, però les festes precedents ens serveixen, amb molts matisos, per entendre el subtext de les actuals, com la relació entre la Candelera i les festes del retorn del Sol i la llum, i la finalització de l’hivern. Però amb l’equinocci primaveral la cosa es complica, com veurem.
Continguts:
La Resurrecció i l’equinocci
L’inici de l’any agrícola, Atis i la Gran Mare
El mes de Mart
Els cornelis: els esperits banyuts de la caça
Les caramelles i els dies manllevats
Primera part:
