Joana la Negra (I): els primers anys d’una bruixa catalana del segle XVII

Les Goles de les Heures, a la riera de Merlès, el Lluçanès

La història dels documents del judici de Joana la Negra és ben curiosa. El polític carlí i membre fundador de l’Associació de Catòlics d’Espanya, Ramon Vinader –1833-1896–, va regalar un procés català contra persones acusades de bruixeria al seu amic, el filòleg, crític i historiador santanderí Marcelino Menéndez Pelayo –1856-1912–.El procés va ser fet a Vic entre 1618 i 1620, i el judici de Joana estava inclòs en ell, entre d’altres. Devia estar a l’arxiu de la sotsvegueria del Lluçanès i d’alguna manera el descobriria o algú li’n faria referència. Menéndez Pelayo va parlar per primera vegada de Joana en la seva Història dels heterodoxos espanyols, publicada entre 1880 i 1882.

En aquesta Història, l’erudit solament cita el procés vigatà amb cert menyspreu, probablement per compromís amb Vinader: «Seria empresa fàcil, però no sé fins a quin punt útil, reunir notícies de processos de bruixeria. Hi ha en tots ells una fatigosa monotonia de detalls, que furta les ganes de procedir a més menuda investigació. A Espanya la seva escassetat els fa una mica més estimables. Jo tinc tres o quatre, i no de la Inquisició tots». Aquesta «escassetat» és un error, potser perquè el 1880 no se’n coneixien gaires. També és cert que Catalunya és diferent de la resta de la península, hi ha molts més processos per bruixeria pels motius legislatius, socials i de creences que hem esmentat a altres entrades. Segueix: «A conseqüència d’això i de les sabudes acusacions de cohabitació amb el dimoni i balls de l’aquelarre, la justícia secular va torturar a Joana Pons, a la Vigatana, a Joana Mateu, a Rafaela Puigcercós i a moltes altres, arrencant-ne confessions per aquell execrable sistema de procediments». «Joana Pons» és Joana la Negra. No en diu res més.

Joana seria oblidada fins que l’historiador Antoni Pladevall l’esmentà en una publicació pionera de la historiografia catalana sobre bruixeria, Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII, de la qual us n’he parlat sovint. El 1974, quan Pladevall la publicà per primera vegada, el procés seguia a Santander, a la biblioteca personal de Menendéz Pelayo i malgrat que el cita no pot fer-se amb ell: «Sabem que es guarda encara a la biblioteca de l’esmentat polígraf i fins vàrem intentar obtenir-ne –sense succés– una còpia o reproducció». Tres anys més tard, el 1977, la devia aconseguir, perquè l’historiador Albert Benet i Clarà en publicà llargs extractes a Joana la Negra, una bruixa sallentina. Benet comenta que la còpia va ser enviada «en forma de microfilm». D’ençà d’aquest moment, 359 anys després que Joana va ser executada a Sallent, el seu judici i la seva persona començà a ser més coneguda. Ara en fa 402.

L’investigador Lluís Orriols i Monset –1922-2001–, a Les bruixes segrestades de 1994 hi diu, arran del procés general que Vinader va regalar-li a l’erudit càntabre: «Hom pot afirmar que es tracta de la causa processal més completa que es conserva sobre bruixes catalanes i una de les més interessants d’Europa de cara a l’estudi de la bruixeria en general. L’extensió i contingut d’aqueixa causa, la converteixen en un document excepcional». Malauradament, el procés original sencer mai ha tornat a Catalunya i segueix a la biblioteca de Menéndez Pelayo, a Santander.

El judici contra Joana és fascinant. Per un costat, presenta una «estructura clàssica», és un «model» que ens permetrà conèixer com eren i com funcionaven habitualment aquesta mena de procediments judicials contra bruixes i bruixots. Però per l’altre, com el judici d’en Pere Torrent o la bruixa Napa, gaudeix de particularitats molt originals, ens mostra molt vivament la psicologia i la societat de l’època, i Joana la Negra, de nom Jerònima Muntanyola i natural de Santa Eulàlia de Puig-oriol, al Lluçanès, no és aquella imatge d’una dona fràgil i feble, que ens ha llegat la cultura pop del segle XX i XXI. Al contrari. Guarda moltes sorpreses. Ho veurem a continuació, on analitzarem pam a pam el seu judici i altres documents col·laterals que l’esmenten.

Continguts:
Qui era Joana la Negra?
La família de Joana: els seus germans i la seva mare
Curandera o bruixa?
Una pràctica sincrètica: cristianisme i màgia
La iniciació en l’art de la bruixeria de Joana la Negra
Les Goles de les Heures i la Marca del Diable
El Lluçanès i les creences populars en la bruixeria
Tarragó el Bruixot i els altres descobridors

Segona part:

Joana la Negra (II i final): els últims anys, les tortures i l’execució

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.