Vikings a les terres de parla catalana (II i final): La visió del fylgja

Els cavallers normands del duc Guillem el Conqueridor. Al Tapís de Bayeux, de 1066
Els cavallers normands del duc Guillem el Conqueridor. Al Tapís de Bayeux, de 1066. Les seves armadures, armes i estil de combat són molt similars, o els mateixos, que els de la majoria de personatges dels que parlem en aquest article

Venim de la primera part de l’article: Vikings als Països Catalans (I): Sang Foc Mort


Les ombres de les bones i les males accions tot sovint entren una dins de l’altre.

La Saga de Gísli el Proscrit

Canviaformes

Gravat d'una placa de bronze de l'era Vendel descoberta a Öland, Suècia
Gravat d’una placa de bronze de l’era Vendel descoberta a Öland, Suècia. Hi ha un berserker i, qui se suposa és Odin, a l’esquerra. També s’ha interpretat com a un guerrer dansant. La imatge del guerrer dansant està desdoblada.

Pels antics escandinaus el «fylgja» és un esperit que acompanya a la persona durant tota la vida. És, simbòlicament, una part de nosaltres, és nosaltres mateixos i és el «doble». Normalment el fylgja, que sol ser femení, apareix durant els somnis o en estats de trànsit, on pot posseir a la persona, però també es pot veure despert, a la llum del dia, fet que els escandinaus identificaven com un auguri de mort propera. Els fylgjur més famosos són aquells que es relacionen amb un animal.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.